El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutja aquest dimecres la consellera d’Acció Exterior i ex consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, per la seva implicació en l’organització del referèndum de l’1-O. El ministeri públic li demana un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per desobediència greu per, entre altres actes, haver aprovat el pressupost el març del 2017 que preveia partides pel referèndum i també haver signat el decret de convocatòria del referèndum tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional. Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va personar-se el març del 2021 davant del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem, que va derivar la causa al TSJC.
En el seu escrit d’acusació, la fiscal Neus Pujal assegura que almenys des del novembre del 2015 el Govern i el Parlament de Catalunya i les entitats independentistes van iniciar el procés sobiranista amb funcions diferenciades i l’objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya.
Respecte el paper concret de Serret, la fiscal recorda que Serret va ser consellera d’Agricultura des de finals de gener del 2016 i fins que es va aplicar l’article 155 de la Constitució a finals d’octubre del 2017. Així, va participar en les reunions del Consell Executiu que van aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2017. Segons el ministeri fiscal, algunes partides es van preveure per al referèndum d’independència i el Tribunal Constitucional va suspendre la vigència i ho va notificar a tots els consellers per tal que no fessin cap despesa derivada d’aquestes partides suspeses. A més, “aquesta advertència li va ser formulada en termes idèntics en diverses ocasions amb motiu de la suspensió i declaració d’inconstitucionalitat de diferents lleis, decrets i resolucions parlamentàries”.
L’escrit també recorda que Serret va ser present en l’anunci oficial, a primers d’estiu del 2017, de la data i la pregunta del referèndum. Igualment, la fiscal recorda que alguns consellers i alts càrrecs del Govern, com Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Albert Batlle, van ser substituïts aquell mateix estiu per les seves reticències al referèndum no autoritzat per l’Estat.
Per últim, Serret, igual que la resta de membres del Govern de Junts pel Sí encapçalat per Carles Puigdemont, va signar el 6 de setembre del 2017 el decret de convocatòria del referèndum “amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa”. El TC va notificar a Serret i a la resta del Govern la suspensió de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Per tot això, la fiscalia acusa Serret de desobediència greu.
El judici, que també compta amb l’Advocacia de l’Estat com a acusació particular i Vox com a acusació popular, està previst que duri només un dia i sense la declaració de cap testimoni. Els magistrats del judici seran Fernando Lacaba, Francisco Segura i Marta Pesqueira, després que Jesús María Barrientos i Carlos Ramos proposessin al mateix tribunal la seva abstenció després que el Tribunal Suprem anul·lés el judici contra la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell per falta d’imparcialitat d’aquests dos magistrats. Tots dos argumenten, en aquesta ocasió, que pot ser causa de parcialitat la seva participació en l’admissió de la querella de la fiscalia contra el Govern el setembre del 2017, del qual formava part Serret com a consellera d’Agricultura.
