La presidència de la Conferència de Glasgow ha publicat un altre esborrany sobre les decisions preses al final de l’esdeveniment. L’opinió pública ha estat força crítica amb el fet que, a pesar de la llarga nit de negociacions, l’acord sobre els combustibles fòssils i el seu finançament utilitza un llenguatge amb moltes ambigüitats.
S’ha conclòs que s’apostarà per una reducció gradual de les subvencions a aquests combustibles, quan siguin “ineficients”. És a dir, que mentre segueixi sent eficient aquesta font energètica se seguirà subvencionant i, a la vegada, aquestes subvencions facilitaran l’eficiència de l’explotació.
Per tant, des d’un punt de vista mediambiental, hi ha hagut veus que s’han oposat a aquest acord que incentiva “el peix que es mossega la cua”, ja que no suposa un punt disruptiu en l’explotació d’aquests combustibles. No obstant això, l’acord ha suposat un avenç respecte als acords anteriors, en tant que menciona breument la necessitat “d’augmentar les mesures d’eficiència energètica”.
En definitiva, l’acord aixeca polseguera perquè no obliga als països rics i més contaminants a reduir l’impacte mediambiental. A més, desplaça el debat de les subvencions en la seva eficiència, quan precisament, en el moment que aquests combustibles deixin de ser eficients, deixaran d’explotar-se.
