Nova estirada d’orelles de la Comissió Europa a Espanya, que ha recordat que el pretext de la “seguretat nacional” no justifica, en cap cas, ni l’espionatge a polítics ni ignorar l’aplicació del Dret de la Unió Europea, recordatoris que també va fer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així s’ha expressat la comissària d’Afers Interns, Ylva Johansson, en una resposta als polítics exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, que van formular un seguit de preguntes a la Comissió en relació amb el CatalanGate. A la vegada, la comissària també ha assegurat que la Comissió “segueix de ben a prop el cas”, així com la investigació que es fa des del Parlament Europeu a través de la comissió especialitzada. El pròxim mes de març, està previst que la mateixa Eurocambra enviï una missió a Espanya per investigar l’ús del programari espia il·legal Pegasus.
Els tres polítics exiliats van formular tres preguntes sobre aquest cas d’espionatge per part de l’Estat espanyol a organitzacions de la societat civil i partits polítics, demanant a la Comissió si coneix les pràctiques que Espanya empra per lluitar contra organitzacions no violentes i si considera que aquestes s’ajusten als valors de la Unió Europea; també demanaven la valoració que la Comissió fa de la intrusió en les eleccions democràtiques catalanes i si l’excusa de la lluita contra el terrorisme justifica espiar diputats, regidors, advocats i activistes. La resposta de la Comissó, firmada per Johansson, ha estat ben clara, amb una “condemna enèrgica” de “qualsevol accés il·legal als sistemes de comunicació o de qualsevol forma d’interceptació il·lícita de les comunicacions dels usuaris”.
Johansson també recorda en la seva resposta que la Directiva 2013/40/UE prohibeix expressament “la interceptació de comunicacions, l’emmagatzematge i l’accés a la informació” sense el consentiment previ dels usuaris afectats; tot i així, apunta que la Carta de Drets Fonamentals permet als estats membre adoptar mesures que restringeixen els drets consagrats en la Directiva, sempre que sigui una “mesura necessària, adequada i proporcionada en una societat democràtica per salvaguardar la “seguretat nacional”, àmbit en el qual no s’aplica el Dret de la UE.
No obstant això, la comissària també assenyala, de la mateixa manera que va fer-ho el TJUE, que la referència a la “seguretat nacional” sense aportar més proves “no és suficient per excloure l’aplicació del Dret de la UE”. Johansson conclou la seva resposta subratllant que, en cas de no poder-se aplicar, els estats membres estan vinculats per les garanties que figuren al Conveni Europeu de Drets Humans.
La @EU_Commission condemna qualsevol forma d’intercepció il·lícita de comunicacions i recorda que, segons el TJUE, no n’hi ha prou amb fer una simple referència a la seguretat nacional per a excloure l’aplicació del Dret de la UE.
Calen responsabilitats pel Catalan Gate. pic.twitter.com/xTPh4S0jtq
— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) February 15, 2023
