La Comissió d’Ètica Judicial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) assenyala en un dictamen que el dret a la llibertat d’expressió del qual gaudeixen els membres de la carrera judicial no empara en cap cas les manifestacions realitzades a xarxes socials i mitjans de comunicació que atemptin de forma greu contra l’estat de dret, l’ordre constitucional i la democràcia. Es tracta de conductes que, afegeix, “vulneren el compromís moral i de lleialtat que jutges assumeixen quan presten el jurament o la promesa exigit per la Llei Orgànica del Poder Judicial per prendre possessió del càrrec”. Així, considera que no poden fer manifestacions públiques en favor dels polítics independentistes condemnats per l’1-O.
Aquesta és la principal conclusió que conté la resposta que la comissió ha donat a una consulta referida a l’encaix en els principis d’ètica judicial de les manifestacions fetes per jutges a les xarxes socials convidant a incomplir les normes jurídiques o mostrant el seu suport públic a polítics d’una determinada ideologia condemnats per la participació en fets que van atemptar greument contra la sobirania i la forma política de l’Estat, com els polítics independentistes. L’autor de la consulta preguntava de quina manera aquestes conductes afecten l’obligació ètica dels jutges de mantenir l’aparença d’imparcialitat i de mantenir la confiança dels ciutadans en el dret a ser jutjats segons paràmetres jurídics, al sistema judicial i als òrgans jurisdiccionals. I, també, si afecta la responsabilitat institucional que els jutges assumeixen quan, abans de prendre possessió del càrrec, juren o prometen complir fidelment la Constitució i l’ordenament jurídic.
L’exercici del dret a la llibertat d’expressió per jutges i magistrats, que ja ha estat abordat per la Comissió d’Ètica Judicial en diversos dictàmens, afecta els principis ètics d’independència, imparcialitat i integritat, diu la comissió. La comissió també ha afirmat que els jutges i magistrats, com qualsevol altra persona, poden expressar lliurement els seus pensaments, idees o opinions i poden intervenir en mitjans de comunicació i xarxes socials, però han de guiar-se per la prudència i la moderació necessàries per no comprometre l’aparença de imparcialitat i no causar una pèrdua de confiança dels ciutadans en la justícia i mantenir el respecte a la neutralitat política. La vulneració d’aquests principis pot col·locar el jutge en una posició ideològica que indueixi a creure “que la justícia està polititzada” i contribueixi a generar “una manca de confiança dels ciutadans en la justícia, en el sistema judicial i en els òrgans jurisdiccionals que els integren, amb el consegüent desprestigi institucional”.
D’acord amb aquestes premisses, la Comissió d’Ètica Judicial assenyala que les conductes concretes a què es refereix la consulta analitzada suposen un risc encara més gran, per la qual cosa “de cap manera no poden quedar emparades per la llibertat d’expressió en els qui ostenten la condició d’integrants d’un poder de l’Estat” i, com a tals, estan “subjectes amb més rigor als deures del càrrec que van jurar o prometre al seu dia, quan van accedir a la carrera judicial”. El contingut d’aquesta promesa o jurament, previst a la Llei Orgànica del Poder Judicial, “suposa un acatament exprés a l’ordre constitucional i a l’ordenament jurídic”. Sota el prisma dels principis d’ètica judicial, aquest jurament o promesa “va més enllà de la mera declaració formal”. Per això conductes com les assenyalades a la consulta “suposen una vulneració d’aquest compromís d’ordre moral i de lleialtat que els jutges acaten quan presten el jurament o promesa exigit per la LOPJ”. No és “un simple ritu o un requisit burocràtic”, sinó un “compromís públic i solemne que s’assumeix voluntàriament”. A l’exercici de la funció jurisdiccional, afegeix el dictamen, “és obligació ineludible ajustar-se a la legalitat constitucional i infraconstitucional incondicionalment, en virtut no només d’aquesta promesa o jurament, sinó també d’obligacions legals, normatives o ètiques”.
El jurament o promesa també té el seu reflex en l’àmbit del “comportament extraprocessal” dels membres de la carrera judicial. No se’ls exigeix ”plena adhesió ideològica i personal a tots els principis i valors que recull la norma fonamental i les lleis que els desenvolupen”, però sí “una base de lleialtat en allò bàsic”, raó per la qual “determinats plantejaments d’oposició frontal als pilars bàsics de l’ordre constitucional, entre els quals hi ha els ingredients essencials de l’estat de dret, com el respecte a la llei i a les fórmules jurídiques establertes per al canvi constitucional, suposen trair aquest compromís solemne”.
Finalment, el principi 21 imposa als jutges un deure de denúncia quan la democràcia, l’estat de dret i les llibertats fonamentals es trobin en perill, per la qual cosa en cap cas no es pot admetre la publicació en xarxes socials o mitjans de comunicació d’expressions o manifestacions dels jutges “que puguin constituir un risc contra l’estat de dret, l’ordre constitucional i la democràcia mateixa”. Finalment, la Comissió d’Ètica Judicial recorda que, segons els Principis de Bangalore sobre la conducta judicial, “una judicatura competent, independent i imparcial és igualment essencial si els tribunals han d’exercir el paper de defensors del constitucionalisme i del principi de legalitat”.
La Comissió d’Ètica Judicial és un organisme independent dels òrgans de govern del CGPJ, compost per sis membres de la Carrera Judicial, elegits directament pels jutges i magistrats espanyols, i per un acadèmic expert en ètica o filosofia del dret, la funció del qual és orientar sobre la interpretació dels principis d’ètica judicial aprovats pel mateix CGPJ.
