La Comissió de la Dignitat ha considerat que és important que el Gobierno s’hagi plantejat fer una llei de memòria democràtica, però considera que “és decebedor pel fet que no afronta els punts essencials del deure efectiu de justícia i reparació de les víctimes”. En un comunicat, apunta que és “una llei de caràcter recentralitzador que interfereix en les competències exercides per la Generalitat” i no inclou entre les víctimes col·lectives la persecució de les llengües cultures catalana, basca i gallega. També lamenta que no s’inclou com a víctima les institucions catalanes amb el deure de reparació per part de l’Estat.
Critica que les anul·lacions de les sentències es fa sense efectes jurídics amb una declaració d'”il·legitimitat” dels tribunals sense ni dret a tenir una resolució judicial de la nul·litat. S’ignora, afegeix, que “els consells de Guerra fets a Catalunya van ser anul·lats per una llei del parlament que va anul·lar bel procés del president Companys”.
La Comissió de la Dignitat assenyala que la llei “no afronta obrir actuacions penals per les vulneracions de drets del franquisme processant els responsables” i “exclou de manera clara la responsabilitat patrimonial de l’Estat en tots els cassos”.
També critica que “s’eliminen les compensacions a les famílies de les morts provocades per la repressió de l’estat”. Considera que s’haurien de mantenir eliminant la discriminació de l’antiga llei de les anteriors al 1965 i posar fi a l’exclusió de lluitadors anti-franquistes com el Txiki o Puig Antich.
L’entitat troba a faltar a la normativa mecanismes efectius per “revertir les incautacions de béns d’entitats socials i particulars que només estan contemplades en lleis especials per a partits i sindicats”; la compensació de “les incautacions fetes per l’Estat a part del tribunal de Responsabilidades Políticas o multes imposades per l’exercici dels drets fonamentals”; així com compensacions pel treball esclau.
