La Comissió de la Dignitat ha enviat una carta al ministre de Cultura, Miquel Iceta, reclamant el retorn dels documents coneguts com a ‘Papers de Salamanca’ que encara no han arribat a Catalunya. A través d’un comunicat difós aquest divendres, l’entitat ha considerat que “no té explicació ni justificació” que 45 anys després d’haver estat restablerta la Generalitat encara no se li hagi “restituït el seu arxiu institucional que va ser saquejat en ser suprimida pel franquisme”.
També ha demanat a “l’il·lustre” ministre d’Esports i Cultura que retorni a la Generalitat l’edifici de la Prefectura de Via Laietana 43 i que declari l’immoble bé cultural d’interès nacional en la seva condició de Lloc Històric “per la seva càrrega històrica en la repressió política”.
La Comissió per la Dignitat ha recordat a Iceta que encara falta per retornar a Catalunya la documentació de la Generalitat sobre l’odre públic i Justícia, així com la de la maçoneria catalana i la dels 47 ajuntaments catalans. A parer seu, “no hi ha cap motiu perquè els béns requisats pel franquisme” no siguin retornats de manera immediata. Per aquest motiu, han reclamat “tant la documentació que hi ha al Centre de la Memòria de Salamanca com la que hi ha a l’Arxiu militar d’Àvila i a altres dependències de l’Estat encara no localitzades”.
“No hi ha memòria democràtica només amb declaracions i commemoracions”, ha reblat l’entitat tot subratllant que és una “qüestió de respecte a la dignitat de la ciutadania i de les institucions democràtiques restablertes el 1977”.
Finalment, la Comissió de la Dignitat diu que espera no haver de tornar a dirigir-se al ministre per reclamar “la restitució del robatori documental” que es va produir durant el franquisme perquè això “constataria la persistència d’aquesta injusta i inacceptable anormalitat democràtica”.A més, l’entitat ha defensat que es retormi a la Generalitat la comissaria de la Via Laietana per tal que es “conservi com a centre d’interpretació de la repressió política i la tortura”.
En aquest sentit, ha recordat que l’edifici va ser incautat a la Generalitat en ser suprimida i que allà hi havia la seu de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya.
