La Comissió Europea i Espanya defensen al Tribunal de Justícia de la Unió Europea un examen limitat dels drets fonamentals a l’hora d’executar euroordres. Per contra, en la vista a Luxemburg per les prejudicials del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, els exiliats han reivindicat que el dret de la UE i el dret internacional donen més marge per revisar possibles vulneracions de drets fonamentals. Durant l’audiència judicial al TJUE, que ha durat més de cinc hores, les lletrades de Bèlgica han mantingut una posició ambigua i distant amb la decisió dels tribunals belgues responent breument a les preguntes dels magistrats europeus.
Fonts de la defensa de l’expresident Carles Puigdemont s’han sorprès del “canvi” respecte a la postura belga durant el procediment escrit previ a la vista.
Les mateixes fonts ho atribueixen a “pressions” o divergències dins del govern belga i creuen que les lletrades han anat a Luxemburg amb instruccions de no intervenir de forma contundent al TJUE.
“Entenc que per Bèlgica és difícil donar una opinió per motius constitucionals, per la separació de poders”, ha dit el jutge ponent de les prejudicials, Lars Bay Larsen, reconeixent que és un “situació delicada”. Tanmateix, Bay Larsen ha reclamat claredat a Bèlgica sobre la seva posició en el cas de les euroordres.
Al final de la vista, les lletrades han recordat que la legislació belga permet rebutjar euroordres quan hi ha risc de vulneració de drets fonamentals.
Vista multitudinària
La gran sala del TJUE ha celebrat aquest dimarts una audiència judicial per analitzar les set preguntes prejudicials que va enviar Llarena. que qüestionen el rebuig de Bèlgica a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig per risc de vulneració de drets fonamentals. En concret, del dret a un judici just (presumpció d’innocència i accés al tribunal establert per la llei).
En funció de la resposta de Luxemburg, Llarena decidirà si manté, retira o modifica les euroordres contra Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i contra la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Un total de quinze jutges del TJUE i l’advocat general francès Jean Richard de la Tour han interro-gat les parts en el procediment. El magistrat danès i vicepresident del TJUE, Lars Bay Larsen, serà el ponent de la sentència. És a dir, l’encarregat de redactar-la en coordinació amb la resta dels jutges de sala.
Per part de la defensa dels exiliats, hi havia els advocats Gonzalo Boye, Isabel Elbal, Paul i Simone Bekaert, Andreu Van den Eynde i Benet Salellas. Cap dels polítics independentistes implicats en la causa de l’1-O ha anat a Luxemburg per la vista.
Espanya està representada per l’advocada de l’estat davant la UE en cap, Andrea Gavela, mentre que la fiscalia del Suprem ha enviat Fidel Cadena. Per part de l’acusació particular, ha assistit l’ad-vocada de Vox Marta Castro. Polònia i Romania també s’han personat al cas, però no han enviat lletrats a la vista.
L’examen sobre els drets fonamentals (dret a un judici just) i sobre la competència del Suprem són els aspectes més destacats de les prejudicials. També la solidesa de l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries com a prova per demostrar risc de vulneracions de drets en el cas de l’1-O.
Dret a un judici just
Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. La normativa europea considera que denegar una euroordre ha de ser una excepció a la confiança habitual entre estats que només es pot fer en “circumstàncies excepcionals”.
El lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” d’estat de dret. Segons ell, si no hi ha una deficiència sistèmica, “tampoc hi haurà un risc greu” de vulneració de drets. “No existeix un problema sistemàtic d’estat de dret a Espanya”, ha aclarit.
Ara bé, la jurisprudència europea sí que permet rebutjar una euroordre quan hi ha risc per a la vida d’una persona, per exemple per les males condicions de les presons, encara que no hi hagi deficiències sistèmiques.
Baquero Cruz ha fet una distinció entre el dret “absolut” que és el dret a la vida i la resta de drets fonamentals perquè el primer no es pot “reparar”. Així, creu que si es viola el dret al jutge prees-tablert per la llei hi ha “més marge per acomodar situacions problemàtiques” quan no existeixen problemes generalitzats a la judicatura. “Difícilment en el cas d’una tortura es pot resoldre d’una forma satisfactòria”, ha puntualitzat.
Gavela ha admès que, segons marca el TEDH, es podria denegar una euroordre per un risc de vulneració de drets fonamentals, encara que no sigui absolut, com en el cas del dret a la vida. Ara bé, considera que quan es parla del dret al jutge predeterminat per la llei cal “un major rigor” i s’ha de mirar si hi ha deficiències sistèmiques.
El fiscal espanyol també ha negat que hi hagi cap risc de vulneració dels drets fonamentals en el cas de l’1-O perquè el Tribunal Constitucional espanyol ho ha descartat en el cas de la condemna contra els altres nou independentistes. L’advocada de Vox, Marta Castro, ha reclamat que s’interpretin de forma “estricta” les excepcions de vulneració de drets fonamentals.
En canvi, els advocats dels exiliats consideren que no cal demostrar aquests problemes “generalitzats” de l’estat de dret a Espanya per denegar l’euroordre per vulneració del dret a un judici just. Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha avisat que seria “desproporcionat” exigir al seu client que demostri “deficiències sistèmiques” a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular.
“Prou d’aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics i s’ha d’acabar”, s’ha queixat. Boye no veu “imprescindible” acreditar les deficiències generalitzades d’estat de dret i considera que si hi ha “motius seriosos i acreditats” per pensar que l’acusat tindrà un judici injust és suficient per aturar l’entrega, en aquest cas, a Espanya.
“S’ha de tenir en compte l’ús polític de les euroordres”, ha exigit Boye, que ha acusat Llarena de retirar i emetre les ordres d’extradició per “raons estrictament estratègiques i interessos polítics”.
Per la seva banda, l’advocat Andreu Van den Eynde ha dit que la vista és important per a Rovira per “assegurar que el dret de la Unió es respecti”. “Les prejudicials semblen una impugnació de la decisió belga”, ha observat. Així, ha criticat Llarena i l’estat espanyol per “apartar-se dels organismes internacionals” amb el cas de l’1-O.
La competència del Suprem
Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència, com a part de l’examen sobre drets fonamentals. Espanya i la defensa dels exiliats han parlat àmpliament sobre la competència o no del Suprem per jutjar els líders independentistes pel referèndum de l’1-O. En canvi, la CE pràcticament no ha entrat en aquesta qüestió. De fet, el TJUE no dirà qui té la competència, únicament podria aclarir si Bèlgica es pot pronunciar al respecte.
“És il·lògic i absurd que (Bèlgica) controli les normes sobre la competència dels tribunals espa-nyols”, s’ha queixat el fiscal del Suprem que, com Vox, defensa que la decisió de la competència “correspon” a Espanya.
Per a Cadena els tribunals espanyols són els que estan “en una millor posició” per determinar quina és la instància competent per jutjar la causa del ‘procés’. El fiscal del Suprem ha reiterat que la causa del ‘procés’ l’ha de jutjar el Suprem perquè la sedició dels membres del govern i del parlament es va produir “fora de Catalunya” i també és competent per la resta de condemnats o acusats que no són aforats perquè hi ha “un vincle entre els delictes” del cas. “La falta de competència per se només afecta al dret fonamental si comporta arbitrarietat”, ha afegit Gavela, negant que això s’hagi donat en la causa de l’1-O.
La defensa dels exiliats ha rebutjat aquests arguments. Així, Boye ha qüestionat que el Suprem reclami a Puig, que no està acusat de sedició, mentre que Salellas ha recordat que Anna Gabriel va “deixar de ser diputada”: “Ens hauríem de preguntar per què el Suprem insisteix a mantenir la seva competència sobre ella”.
El Grup de Treball de l’ONU
La tercera pregunta més destacada de Llarena és si Bèlgica es pot basar en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU per justificar la denegació de l’extradició.
“És evident que de cap manera és vàlida ni pot elevar-se per sobre del Tribunal Constitucional espanyol”, ha opinat el fiscal espanyol.
Cadena ha recriminat al Grup de Treball de l’ONU que en la seva opinió sobre el cas de l’1-O “no aporti cap dada objectiva” . Per a Castro, l’opinió del Grup de Treball tampoc “acredita” que hi hagi vulneració de drets en el cas de l’1-O. “Són opinions, no dictàmens del comitè de l’ONU, que sí que està capacitat per acreditar vulneracions de drets fonamentals”, ha subratllat Gavela.
Per contra, els advocats de Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig, Rovira i Gabril sí que consideren el document “fiable i objectiu”. “És una base factual sòlida”, ha dit Boye, tot recordant que el TEDH veu aquest organisme competent per pronunciar-se sobre violacions de drets humans.
La Comissió Europea no s’ha pronunciat sobre l’opinió del Grup de Treball. Tampoc els jutges del TJUE ni l’Advocat General han preguntat res al respecte.
Les visions dels jutges
El TJUE ha dedicat quatre hores a interrogar les parts, fent una pausa al migdia per dinar. La majo-ria de preguntes han girat entorn de l’examen de drets humans, la competència del Suprem i la decisió dels tribunals belgues sobre l’euroordre contra Lluís Puig.
El jutge ponent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena veu “una mica estrany” que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
Durant la vista a Luxemburg d’aquest dimarts, el danès Lars Bay Larsen ha recordat a Bèlgica que els estats no tenen “llibertat” per afegir drets fonamentals a l’examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. “Això s’haurà d’analitzar”, ha dit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals.
El jutge Kumin ha plantejat que el TJUE podria aclarir o establir “nous criteris” per examinar els drets fonamentals vista la controvèrsia. En aquest sentit, la jutge Lucia Serena Rossi ha avisat a les parts que el TJUE mai ha dit que no es puguin examinar els drets fonamentals quan no hi ha deficiències sistèmiques. En concret, ha recordat que el TJUE ha aclarit amb la seva jurisprudència que s’ha d’avaluar el context particular d’una euroordre quan hi ha deficiències sistèmiques. “No hem dit res en el cas contrari”, ha subratllat la magistrada italiana, que dubta si la posició d’Espanya i la CE planteja “problemes de compatibilitat” amb la Carta Europea de Drets Humans en el sentit que es pugui ignorar qualsevol risc de vulneració de drets fonamentals, amb excepció del dret a la vida.
La magistrada Rossi coincideix amb el jutge grec Constantinos Lycourgos que pot ser “difícil” de-terminar que hi ha un risc de vulneració de drets quan no hi ha “deficiències sistèmiques”, però ha observat que seria “molt perillós” argumentar el contrari i que els estats puguin fer “el que vulguin”.
El jutge txec Jan Passer s’ha preguntat si Llarena podria estar utilitzant el TJUE com un tribunal “d’apel·lació” amb aquestes prejudicials. Així, veu un risc que un estat emissor pugui anar fent successives euroordres cada vegada que canvien les “circumstàncies legals” entorn un cas concret.
Cap al final de la vista, el president del Tribunal Koen Lenaerts ha tingut una enganxada amb Boye per la competència del Suprem. El magistrat flamenc ha insistit a l’advocat de Puig que l’exconseller tenia l’opció de qüestionar la competència del Suprem per la via judicial espanyola i que, de fet, el TC espanyol encara no s’ha pronunciat al respecte.
