Un nou estudi publicat aquest dimarts, 20 de juny, per la Cambra de Comerç de Barcelona eleva la inversió que Catalunya necessita per corregir el dèficit d’infraestructures fins als 50.900 milions d’euros. L’informe indica que Catalunya hauria de rebre aquests diners fins al 2040 per tal de fer front el dèficit “sistèmic” que les infraestructures catalanes pateixen després d’anys de “cronificació del baix nivell d’inversió” tot i l’increment de les partides pressupostàries. Així ho ha detallat la directora del gabinet d’estudis d’infraestructures de l’ens, Alícia Casart, durant la presentació de l’estudi.
La xarxa ferroviària de Catalunya recull gran part de les reivindicacions, com ara la d’una nova planificació per incrementar la capacitat de Rodalies, impulsar un nou sistema de serveis regionals que connecti les ciutats mitjanes amb el conjunt de la xarxa, passant les corones metropolitanes de Manresa, Igualada i Vic. “L’arrel del problema són els incompliments sistemàtics que hi ha en l’execució d’infraestructures per part de l’Estat espanyol”, ha denunciat al seu torn la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, tot detallant que el 80% de les actuacions depenen del govern espanyol.
Segons les dades del mateix ministeri, el pes de Rodalies ha baixat del 34% al 43% en les últimes dècades; aquest fet provoca que es dupliquin els accessos a Barcelona amb cotxe en comparació amb els de tren, per exemple. Amb tot, la Cambra ha fet una crida a la Generalitat perquè dissenyi amb visió territorial la “gran assignatura pendent” de la xarxa ferroviària que és el servei regional. “No pot ser que per anar de Lleida a Sabadell tinguis tres trens al dia”, ha exemplificat Casart.
L’ens també ha adreçat les situacions que “colls d’ampolla” que tenen lloc a l’àmbit metropolità de Barcelona, especialment al Vallès, que assumeix el 21% del trànsit interurbà de Catalunya, a la vegada que també reclama el recondicionament de l’N-2 a Girona i de l’N-340 perquè puguin assumir més vehicles. Tot i que considera que les actuacions de millora de l’AP-7 i l’AP-2 impulsades per l’Estat són necessàries, l’ens critica que arriben “tard” perquè s’ha deixat que l’autopista es “degradi” des de l’aixecament dels peatges. Pel que fa al pla 2+1 del Govern per resoldre els problemes en les vies de calçada única, Casart ha considerat que en línies generals és positiu però ha demanat que es contemplin els desdoblaments de vies entre Valls i Alcover a la C-37 i també a la C-55 entre Manresa i Abrera.
A més, la Cambra també ha enviat un crit d’alerta pel que fa al corredor del Mediterrani, la via ferroviària que ha de transportar mercaderies des de la Península Ibèrica a tot Europa i que arrossega dues dècades de retards. Casart ha avisat, com ja van fer experts en el seu moment, la capacitat de la via pot “col·lapsar” o incomplir els objectius de reducció d’emissions, ja que per tal de complir amb els objectius de descarbonització cal incrementar la quota ferroviària del 4% al 10% del trànsit terrestre, cosa que implicaria uns 35 trens més que travessarien la frontera amb França.
“Cal pensar-ho ja i des de l’Estat no ho estan fent perquè consideren que ja han complert“, ha lamentat la directora del gabinet d’infraestructures de la Cambra, que ha avisat que hi haurà “problemes a tot arreu”. Com a primeres actuacions per pal·liar-ho, ha demanat que s’implementi una via segregada d’ample internacional de mercaderies des de Mollet fins a Portbou per separar-la de la de passatgers i que s’abordi la remodelació de la xarxa de Tarragona amb una línia de mercaderies que passi per l’interior. Aquesta segona actuació ja està en fase d’estudi per part del ministeri.
