JxCat ha registrat aquest divendres una esmena a la proposta de resolució pactada conjuntament amb ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment. Concretament, el TC va suspendre el punt 11 del text inicial, en què es reiterava la defensa de l’autodeterminació i la reprovació del rei Felip VI, però la CUP va anunciar dimarts que hi presentaria una esmena no reiterant la part tombada pel tribunal de garanties sinó demanant que la cambra en rebutgi l’actuació i citant el text afectat. La diputada i regidora a l’Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi, ha explicat en una atenció als mitjans que la seva esmena va més enllà –té quatre punts– que la dels anticapitalistes perquè la de la CUP “no entra en el rol del TC ni de la Fiscalia”.
Concretament, el text de JxCat denuncia “la censura prèvia que el Tribunal Constitucional pretén imposar al Parlament”, rebutja “les reiterades ingerències” d’aquesta cort “amb l’objectiu de limitar el debat democràtic” a la cambra catalana i reivindica “poder debatre i votar sobre el dret a l’autodeterminació, la reprovació de la monarquia i el reconeixement de sobirania de Catalunya i el seu dret a decidir”.
Així mateix, considera que el TC “ha esdevingut un instrument per donar aparença de dret fonamental a la voluntat dels governs de l’Estat de silenciar les demandes democràtiques d’una majoria de catalans” i carrega contra les diligències de la Fiscalia General de l’Estat contra la Mesa del Parlament en considerar que afecten la seva inviolabilitat parlamentària.
Artadi ha demanat que el Parlament es pronunciï “sobre la denúncia i constatació que el TC està censurant els representats del poble de Catalunya” i que parli del futur de Catalunya. “Estem arribant a una situació que és tan paradoxal que podem parlar del dret a l’autodeterminació de qualsevol poble del món menys del català, que és del que som representants”, ha lamentat.
La proposta de resolució esmenada és la resposta acordada entre JxCat, ERC i la CUP a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Ara, amb l’entrada de l’esmena de la CUP i de la de JxCat caldrà que les tres formacions es posin d’acord sobre quin és el text definitiu, ja que en tractar-se d’una iniciativa conjunta només hi pot haver un redactat final.
Diàleg Estat-Generalitat
Artadi també s’ha referit a la investidura del proper president espanyol i ha reclamat al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que reconegui com a interlocutors el president de la Generalitat, Quim Torra; l’expresident Carles Puigdemont, i l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras. “Aquest reconeixement ha d’existir. Si no, sembla més un blanqueig per formar govern que una voluntat real d’arribar a solucions”, ha advertit la diputada, que també ha demanat que en les converses entre l’independentisme i l’Estat “hi hagi una validació del que passa en aquestes meses de negociació”. “Això té a veure amb un relator, observador, o la paraula que s’hi vulgui posar”, ha afegit.
“Nosaltres volem solucions de veritat i les solucions de veritat han de passar, com a mínim, pel reconeixement de les institucions catalanes i, per tant, de la figura del president de la Generalitat”, ha avisat Artadi, que ha censurat que Sánchez no consideri Torra un interlocutor vàlid i faci “comentaris despectius sobre la seva figura”.
ERC veu “moviments individuals i partidistes” en les esmenes de JxCat i la CUP
La presentació d’esmenes per part de JxCat i la CUP a la proposta de resolució anul·lada parcialment pel Tribunal Constitucional ha generat malestar a ERC, formació amb la qual les altres dues formacions havien consensuat el text. Fonts republicanes han recordat que el text acordat és la resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, per la qual cosa “era i ha de ser conjunta”. Expliquen que el punt suspès pel TC, el número 11, “JxCat pretenia que caigués durant les negociacions” i consideren “moviments individuals i partidistes” que JxCat i la CUP hagin presentat esmenes per separat, ja que el text acordat “buscava des de l’inici la unitat estratègica” i les tres formacions s’havien emplaçat a treballar “després de la decisió del TC”.
Les citades fonts també asseguren que ERC “va buscar els suports parlamentaris per agilitzar els tràmits per la via d’urgència” però que “ni JxCat ni la CUP van avenir-s’hi”. “Just després la CUP va presentar la moció electoralista del ple passat”, amb un contingut similar, han deplorat. Davant d’aquest escenari, però, els republicans descarten presentar ells també unes esmenes pròpies a la proposta de resolució
