JxCat i ERC estan d’acord en rebutjar que el diàleg entre governs s’emmarqui a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Fonts consultades per l’ACN de les formacions que donen suport al Govern consideren que aquesta eina que recull l’Estatut és obsoleta. Des de la conselleria de Presidència que encapçala Meritxell Budó sustenten que la Comissió Bilateral ha quedat desfasada, ja que només hi ha marge per parlar de traspassos competencials, però no de l’autodeterminació. La vicepresidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, ha emmarcat aquest dimecres al matí la negociació entre executius en la Comissió Bilateral. L’última reunió d’aquest organisme va tenir lloc l’1 d’agost de 2018 a Palau, després de no celebrar-se des de feia set anys. Ernest Maragall i Meritxell Batet van ser els representants dels dos executius en la darrera reunió.
Així, JxCat i ERC rebutgen la proposta de Calvo, perquè hi veuen poc marge per abordar l’autodeterminació i desenvolupar opcions que serveixin realment per desbloquejar el conflicte entre Catalunya i l’Estat. La Comissió Bilateral entre els dos executius aborda les competències estatals que afecten l’autonomia de Catalunya, així com l’intercanvi d’informació, i l’establiment de mecanismes de col·laboració. L’eina estatutària no contempla, però, eines per a dotar el país d’un grau d’autonomia que vagi més enllà del que estableix l’Estatut.
Des de Palau també donen l’esquena a la Comissió Bilateral entre els dos executius. Fonts consultades del departament de Budó apunten que no s’acceptarà cap “succedani”, i que ni es vol ni es pot esperar que el diàleg s’emmarqui en aquest context. Cal apuntar que la Comissió Bilateral no preveu l’assistència dels presidents de la Generalitat i la Moncloa.
Qui forma la Comissió Bilateral?
L’article 183 de l’Estatut estableix que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat constitueix “el marc general i permanent” de relació entre els dos executius, als efectes de la participació i la col·laboració del Govern en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
El text estatutari contempla nou àmbits sobre els quals es pot deliberar i fer propostes. En cap d’aquests casos, però, apareix el dret a l’autodeterminació. Es tracta de situacions, per exemple, on s’avaluen mecanismes de col·laboració i millora de les competències de Catalunya.
L’Estatut no concreta qui forma part de la Comissió Bilateral, però l’acord de Govern 31/2018 del 3 de juliol de l’any passat estableix que, els representants de la Generalitat, són el vicepresident del Govern, la consellera de Presidència, el secretari d’Exteriors, i el delegat a Madrid. No s’hi inclou el president de la Generalitat.
Per ordre, aquests càrrecs els ocupen actualment Pere Aragonès, Meritxell Budó, Mercè Salvat i Gorka Knörr. El conseller d’Exteriors i Relacions Institucionals, Alfred Bosch, ostenta la presidència de la Comissió Bilateral. Des de la conselleria de Bosch apunten que abans de parlar d’aquesta eina cal concretar una mesa de negociació entre els dos governs.
Torra, Aragonès i Calvo
Que la Comissió Bilateral no prevegi l’assistència de Torra és una de les raons per les quals l’entorn de JxCat veta aquesta eina estatutària. Tampoc preveuen demanar, per ara, una modificació de la normativa per encabir-hi la figura del president, ja que JxCat no veu recorregut en la Comissió Bilateral.
El propi cap del Govern ha defensat avui des del Parlament que un diàleg amb la Moncloa ha d’implicar que els presidents dels dos executius es reuneixin. Dues hores abans, el vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ha dit a Ràdio 4 que no veu “necessari” que Torra formi part de la taula de negociació entre governs per resoldre el conflicte polític.
Per la seva banda, Calvo ha emmarcat avui la negociació entre governs que reclamen les forces independentistes en el marc de la Comissió Bilateral, però ha advertit que els socialistes -ni tampoc el govern de coalició amb Unides Podem que sorgeixi d’una possible investidura- no hi parlaran d’un dret a l’autodeterminació que “no existeix”.
Els precedents
La darrera reunió de la Comissió Bilateral va tenir lloc l’1 d’agost del 2018 a Palau, quatre mesos abans de la declaració de Pedralbes. Maragall -com a conseller d’Exteriors- i la ministra Batet van encapçalar la trobada. Després de quatre hores de reunió, el Govern va lamentar la “distància i les discrepàncies” amb l’Estat i la “negativa total” a parlar de referèndum i presos. Madrid va rebutjar explorar un referèndum d’autodeterminació, i es va obrir a “replantejar” els recursos a les lleis socials.
La penúltima reunió de la Comissió Bilateral data del juliol del 2011. Entremig, el qui va ser portaveu de CiU al Congrés Josep Antoni Duran i Lleida va deixar de liderar la representació catalana d’aquest organisme el 2014, passant el relleu a la vicepresidenta Joana Ortega: “És un ens que no fa res”, va argumentar Duran.
