El Departament de Justícia ha enllestit una modificació del Codi Civil de Catalunya que preveu que els maltractadors d’animals no puguin tenir la guarda dels seus fills menors en cas de separació i viceversa. Igualment, el nou codi preveu que l’animal de companyia no s’atribuirà directament al propietari real sinó al progenitor que hi tingui un vincle emocional més estret. Una altra novetat de l’avantprojecte, al qual ha tingut accés l’ACN, és que els propietaris o cuidadors dels animals de companyia podran posar al testament qui volen que se’n faci càrrec quan ells morin. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, destaca que volen equiparar el Codi Civil als més moderns de l’entorn per protegir els animals d’allò que passa a les famílies.
L’actual Codi Civil català reconeix que els animals no es poden considerar béns materials o coses, sinó que s’han de considerar éssers vius amb sensibilitat física i psíquica, tenen el seu estatus jurídic i estan sotmesos a una protecció especial. “Ens agrada parlar de drets dels animals, necessitats afectives, psíquiques i emocionals”, afirma en declaracions a l’ACN la consellera Ciuró, que destaca: “l el que passa a les famílies els afecta”.
Tenint en compte que la majoria de disputes sobre la tinença d’animals de companyia sorgeixen quan hi ha separacions de parella, per primer cop es fixen criteris per resoldre aquests conflictes sobre la titularitat o tinença dels animals. S’haurà de tenir en compte el seu benestar i altres aspectes com la persona o persones que hi tenen un vincle emocional més estret. Per tant, en cas de separació o divorci, l’animal no s’atribuirà necessàriament a qui realment en sigui el propietari.
Quan hi hagi una separació o divorci, en el conveni regulador el jutge establirà qui es queda amb l’animal, com es reparteix el temps de convivència amb ell, qui es fa càrrec de la seva cura i com es reparteixen les càrregues, com la pensió alimentària o les despeses mèdiques.
“Qui maltracta un animal és candidat a maltractar”
Una de les novetats més rellevants és que per primer cop s’estableix una possible connexió entre el maltractament als animals i la violència de gènere o familiar perquè el Codi Civil considera que qui maltracta els animals també ho podria fer a la família, parella o fills. “Qui maltracta un animal és candidat a maltractar. Una persona maltractadora maltracta animals, maltracta dones, maltracta fills”, adverteix la consellera.
Així, el jutge no podrà atribuir la guarda dels menors al progenitor contra el qual s’hagi dictat sentència ferma per delictes contra els animals. En un sentit similar, en el cas de sentència ferma per maltractament a menors o a la parella, també quedaran allunyats del nucli familiar i per tant dels animals de companyia que tingui la família.
“No estem parlant de suposicions, sinó de sentències per maltractar animals, i estem donant eines als jutges a l’hora de decidir i elements als advocats perquè en els convenis reguladors i demandes al·leguin aquests fets. Estem donant elements de certesa”, indica Ciuró.
La consellera remarca que donen un missatge “molt clar” contra la violència. “Com a societat, rebutgem la violència contra els animals i aquesta violència no és innòcua, sinó que inspirarà a l’hora de dictar sentència. Si aquella persona ha estat maltractadora d’animals li pot repercutir en la vida amb els fills. Si hi ha sentència ferma, pot comptar que no en tindrà la custòdia”, recalca.
D’altra banda, el nou codi resol la situació de l’animal davant de la mort de qui el té al seu càrrec. Qui té la titularitat o la cura d’un animal de companyia podrà designar, en el seu testament, qui se’n farà càrrec a la seva mort. El Codi Civil també especifica que si no hi ha testament, l’animal es donarà als seus hereus i, si aquests no se’n fan càrrec, s’hauran d’entregar a l’administració o centre encarregat de la cura dels animals de referència.
El Govern preveu aprovar el text a la tardor
La Comissió de Codificació del Dret Civil Català ja té enllestit l’avantprojecte de llei de modificació i incorporació d’alguns articles, entre els quals els que afecten els drets dels animals. El text ja s’ha enviat al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i continuarà la tramitació fins a ser aprovat pel Consell Executiu, previsiblement a principis de la tardor. Després arribarà al Parlament, que l’haurà d’aprovar definitivament.
El Congrés de Diputats va aprovar el desembre passat la modificació del Codi Civil espanyol que estableix que els animals són éssers amb sentiments, però no va tant lluny com la proposta catalana, segons Justícia.
