El congrés de Junts que celebra aquest cap de setmana a la Farga de l’Hospitalet pot ser decisiu pel que fa a la seva estratègia política. Com ja va anunciar, el partit sotmetrà a la militància un nou full de ruta que obre lleugerament la porta a sortir del Govern de Pere Aragonès i “reprendre el camí independentista” per la via de la “desobediència civil”. Tanmateix, no tots els militants volen trencar l’executiu. Aportant més d’un miler d’esmenes a la ponència política, organitzativa, municipal i sectorial, les bases també debatran sobre el pacte amb el PSC a la diputació de Barcelona.
Canvi dels estatus i “lawfare”
En relació amb la situació de la presidenta de Junts, Laura Borràs, s’espera que es modifiquin els estatus actuals que preveuen suspendre afiliats quan se’ls obre judici per corrupció. De moment, seguint el que marca la llei de partits polítics, estableixen la suspensió “automàtica” de qualsevol afiliat contra el qual s’hagi “dictat interlocutòria d’obertura de judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció”. També preveuen l’expulsió del partit si hi ha condemna ferma.
En la primera ponència organitzativa que es va redactar al juny, s’introduïa ja una excepció per a situacions de “lawfare”, però només per als casos de condemna. En canvi, no feien cap modificació per a la suspensió cautelar quan s’obre judici oral.
A dos dies del congrés, s’ha afegit també l’excepció de la “lawfare” per a l’obertura de judici oral. Seria la Comissió de Garanties del partit la responsable de determinar quan es tracta d’un cas de persecució judicial motivada políticament.
Un nou full de ruta?
La nova executiva de Junts també encara la redefinició de l’estratègia política. Ho faran a través de l’adopció de les noves ponències política, organitzativa, sectorial i municipal, que es debatran i votaran dissabte i diumenge al congrés de la Farga de l’Hospitalet. Dissabte discutiran més d’un centenar d’esmenes amb la idea de reduir-les al màxim per consensuar un text que sigui sotmès a votació el diumenge.
El full de ruta inicial que l’executiva ha posat sobre la taula obre lleugerament la porta a la sortida del Govern: “Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació”. Un pas, però, supeditat a l’avaluació de l’acord de govern amb ERC.
Junts va encarregar una auditoria interna del pacte a finals de març, però tres mesos i mig més tard, encara no s’ha acabat. Alguns militants volen que es descarti la sortida de l’executiu, però altres afiliats demanen ser consultats sobre aquest pas i alguns també exigeixen que sigui aquest any. Fins i tot hi ha una esmena que posa data: el 15 de setembre del 2022.
Una altra reclama trencar immediatament amb els republicans: “Vist el comportament deslleial d’ERC, i la forta pèrdua de confiança en Junts derivada d’un mal govern i d’una societat fictícia que no funciona, no cal perdre ni més temps ni més força electoral. Per això, Junts sortirà del govern després d’aquest congrés”.
Un canvi de rumb
Més enllà de la governabilitat, la ponència política aposta per impulsar “un canvi de rumb” en el moviment independentista, ja que Junts considera que no s’ha “avançat prou” malgrat tenir la majoria parlamentària a Catalunya.
Així, veuen “contraproduent” la taula de diàleg perquè ha “desmobilitzat” l’independentisme i ha donat la imatge internacional que el conflicte està “en vies de resolució sense la participació d’actors externs”. A més, retreuen al Gobierno que no vulgui parlar d’amnistia o autodeterminació, ni d’investigar “a fons” el Catalangate. “Junts considera que el recorregut de la taula, com a proposta que no ha estat mai realment materialitzada, arriba definitivament al seu final i no cal esperar els dos anys previstos en l’acord ERC-CUP”, conclou el full de ruta inicial.
Per tot plegat, volen “posar sobre la taula una proposta a negociar amb els altres partits i entitats independentistes per culminar el procés d’independència” i recuperar la “credibilitat” del moviment. “Tanmateix, si no hi és, tampoc ha de ser impediment per continuar el nostre camí”, puntualitza el text.
L’1-O del 2022
Junts referma la voluntat de confrontar l’Estat i crida a “la desobediència civil i la no cooperació de manera democràtica”. El partit creu que s’han d’enfortir els “interessos econòmics de Catalunya”: “La palanca econòmica és fonamental per tal que la confrontació pacífica amb l’Estat sigui realment exitosa”. El document preliminar també fixa com a “punt d’inflexió” en el camí a la independència l’1-O del 2022, cinc anys després del referèndum.
Amb tot, matisa que “cal saber discernir quins actes de desobediència institucional són estratègicament poderosos” i quins “provoquen un desgast i un retrocés dels mitjans per aconseguir la independència”. A més, l’esborrany de la ponència considera que l’estratègia de la confrontació ha de ser “compatible” amb “dos escenaris”: “forçar una negociació amb l’Estat (que tingui com a objectiu un eventual referèndum acordat); o assolir la independència a través de la via unilateral a conseqüència de la impossibilitat d’arribar a una sortida pactada”.
Pactes amb el bloc del 155
Actualment, Junts té un pacte amb el PSC a la diputació de Barcelona, però alguns afiliats no el veuen amb bons ulls. Per aquest motiu, una de les esmenes que es debatrà demana que no es pacti amb “en cap institució supramunicipal amb aquells partits que refusen el dret a l’autodeterminació o altres partits contraris als drets individuals i col·lectius bàsics”.
Als ajuntaments, la ponència proposa prioritzar els pactes amb partits independentistes tot respectat “l’autonomia local tenint en compte les diferents realitats polítiques territorials, sempre que el pacte permeti aplicar” el programa del partit. Una esmena, però, pretén posar una “línia vermella”: “No fer cap pacte amb partits del bloc del 155 a les capitals de comarca, ciutats de més de 50.000 habitants i als diferents ens supramunicipals com els Consells Comarcals i les Diputacions”.
