El maig del 2022, ERC, Junts, PSC i comuns van tancar un acord per fer front a la sentència judicial del 25% en castellà a l’escola. El pacte estableix que el català és “la llengua normalment emprada com a llengua vehicular” i no fixa percentatges. De cara al 12-M, Junts planteja “redefinir” el sistema d’immersió lingüística per implementar-lo “de veritat”. Tant ERC com els comuns són partidaris de mantenir l’acord i els republicans subratllen que cal garantir el català com a “pal de paller”. El PSC defensa el pacte però alhora proposa un pla per impulsar l’anglès a l’escola. Tant ERC com la CUP volen crear una conselleria de llengua, mentre que Junts i PSC coincideixen en traslladar les competències a Presidència.
Una de les principals propostes d’ERC en l’àmbit del català és crear una Conselleria de Política Lingüística perquè consideren que la política lingüística ha de ser una prioritat del nou Govern. I una de les funcions de la nova conselleria, segons defensen, és culminar el Pacte Nacional per la Llengua, que ha d’establir l’estratègia de Catalunya en política lingüística fins al 2030.
En el programa electoral, ERC promet garantir que el català esdevingui “la llengua vehicular normal” del sistema educatiu aplicant el decret de règim lingüístic de les escoles, i “adaptant la immersió lingüística als nous escenaris educatius”.
La llista liderada per Aragonès veu necessari millorar l’aprenentatge de les llengües oficials, l’anglès i altres llengües estrangeres i les llengües d’origen, “sempre que es tingui molt clar que qualsevol plurilingüisme ha de ser autocentrat”. És a dir, que cal garantir el paper del català com a “pal de paller” d’un model que “és cabdal reforçar i protegir dels embats dels sectors anticatalans”.
D’altra banda, ERC defensa que cal recuperar el dret a ser atesos en català i normalitzar-ne l’ús en el sistema de salut i d’atenció a les persones.
Segons Junts, aquesta ha de ser la legislatura del català. I aposta per una redefinició del model d’immersió lingüística. El programa electoral assenyala que és l’únic model que garanteix la cohesió social del país, però afegeix que és un model que “cal actualitzar, fer-lo efectiu i controlar-ne l’aplicació”. “És un model pel qual apostem però que cal implementar de veritat”, conclou la candidatura de Junts. En aquest context, advoquen per una “estratègia conjunta” entre comunitat educativa, entitats i Govern per fer front a “l’ofensiva judicial” contra l’escola en català.
Organitzativament, la llista liderada per Carles Puigdemont proposa traslladar la Secretaria de Política Lingüística al Departament de Presidència, per “visibilitzar i reforçar” que exerceix una política absolutament transversal.
En altres àmbits, Junts vol incorporar la perspectiva lingüística als ajuts i subvencions així com a les contractacions, licitacions i tràmits realitzats per tots els departaments i entitats que en depenen. També adoptar mesures perquè el català sigui la llengua vehicular a la justícia. i garantir que el personal del sector públic utilitzi el català en la seva relació amb la ciutadania i disposi dels certificats C1 i C2.
El pla dels socialistes per impulsar l’anglès
El PSC defensa en el seu programa electoral la llei acordada amb ERC, Junts i comuns per fer front a la decisió judicial del 25% en castellà a l’escola. I asseguren que “cal preservar” aquest consens. Els socialistes asseguren que cal garantir l’assoliment del domini oral i escrit del català, del castellà i una llengua estrangera al final de l’etapa d’educació obligatòria.
Per aquest motiu, prometen impulsar un “pla d’impuls de la llengua anglesa” durant tota l’escolarització i de millora de l’aprenentatge de les llengües estrangeres 2025-2030, que garanteixi la certificació del B2 al final de Batxillerat i dels cicles formatius de Grau Superior.
La candidatura d’Illa defineix la seva proposta com una “escola comuna” per a tothom que no separa l’alumnat per raó de llengua i que “esdevé matriu de la igualtat d’oportunitats i de la unitat civil del poble de Catalunya”. Per aquest motiu, defensen que cal vetllar per la “no politització de la llengua i de l’escola”.
El programa del PSC també proposa crear un Observatori de la Llengua per “compensar i assegurar el ple domini del conjunt de llengües oficials a Catalunya”. I, organitzativament, retornar la política lingüística a Presidència de la Generalitat, com ja van fer els governs Maragall i Montilla.
Per la seva banda, la llista encapçalada per Jéssica Albiach aposta per “garantir, mantenir i defensar el model d’immersió lingüística” perquè, segons defensen, afavoreix la convivència de tot l’alumnat i la cohesió social en un marc d’educació pública. Així doncs, no planteja canvis en l’àmbit del català a l’escola.
Els comuns proposen crear un Pla Nacional del Català i Aranès que “consolidi l’ús de les dues llengües com a eines de creació i expressió artística i asseguri el coneixement i la supervivència de la llengua en convivència amb les altres llengües existents en el territori”.
I reclamen el doblatge en català al contingut audiovisual doblat en castellà i subtítols en català al contingut audiovisual dels catàlegs de totes les grans plataformes de vídeo a la carta amb presència a Catalunya.
La CUP defensa que el català sigui “l’única” llengua vehicular
La candidatura de la CUP vol derogar la llei acordada entre ERC, Junts, PSC i comuns la passada legislatura perquè “certifica la fi de la immersió lingüística” al sistema educatiu. I aposta per fer una nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per “blindar legalment el català com a única llengua vehicular a l’escola”. Així mateix, defensen que el català també ha de ser la llengua vehicular de la Formació Professional i a la universitat.
Els anticapitalistes volen que es creiï una Conselleria de Llengua “ambiciosa i amb recursos”, amb una dotació pressupostària equivalent al 0,5% del pressupost global de la Generalitat. Segons estableixen en el seu programa electoral, “cal que serveixi per garantir els drets lingüístics que depenen directament del Govern, com l’atenció sanitària en català, els mitjans de comunicació, i els ajuntaments i ha de tenir l’atribució de realitzar estudis preceptius d’impacte lingüístic”.
En l’àmbit cultural, la CUP proposa crear una agència pública de traducció i doblatge de productes audiovisuals i recursos educatius. I també una discogràfica pública per impulsar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.
PPC i Cs aposten per un sistema trilingüe mentre Vox promet garantir “el dret a estudiar en castellà”
El PPC no ha fet públic un programa per a les eleccions del 12-M i s’ha limitat a un decàleg d’una pàgina que recull esquemàticament les seves principals propostes. Entre elles, “establir de manera immediata la llibertat d’elecció educativa”. I en els actes de campanya, el candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha defensat un sistema trilingüe a les escoles.
“L’objectiu de la immersió és millorar l’ús social del català, i és un fracàs. Una llengua que es vol imposar a través de sancions i multes, o que es vol identificar amb un projecte polític, el seu ús social baixa”, ha dit.
Ciutadans vol un model d’escola “trilingüe” que tingui el català, el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars “en igualtat de condicions”. D’aquesta manera, asseguren que tot l’alumnat acabarà l’etapa escolar amb un perfecte domini dels tres idiomes. “S’acabarà amb l’adoctrinament lingüístic a les escoles i universitats”, afegeix el programa electoral de la candidatura de Carlos Carrizosa.
El partit liberal promet una llei d’ús de les llengües a Catalunya que garanteixi el dret dels catalans a expressar-se en la llengua cooficial que esculli i es comprometen a derogar “totes les normes que persegueixin desincentivar o prohibir l’ús del castellà”. Així mateix, asseguren que eliminaran les “barreres lingüístiques” per accedir a les feines públiques.
En la mateixa línia, el programa electoral de Vox assegura que acabaran amb “l’adoctrinament ideològic” a les aules de Catalunya. El partit d’extrema dreta també garanteix “el dret a estudiar en castellà” a tots els centres educatius.
