El Parlament de Catalunya es constitueix aquest dilluns, concretament a partir de les quatre de la tarda, quan començarà el ple de constitució de la cambra, enmig d’un dels panorames més incerts que es recorden. La incògnita sobre qui presidirà la Mesa del Parlament i, per tant, serà qui posteriorment proposarà un candidat a president de la Generalitat, és cada vegada més gran; de moment, no hi ha cap candidat clar, ni tampoc cap majoria. Ara, Junts ha fet el primer pas i ha proposat Josep Rull com a candidat a presidir la Mesa, segons ha avançat ‘El Nacional’.
Una de les primeres incògnites que es resoldrà durant el ple d’aquesta tarda és el de la permissió, o l’anul·lació, dels vots telemàtics emesos pels diputats electes exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. Cinc dies abans d’aquest ple, el Tribunal Constitucional va anul·lar de facto el vot telemàtic de Lluís Puig arran d’un recurs interposat mesos enrere pel PSC contra la decisió de l’anterior Mesa de permetre votar a distància.
El ple començarà amb la constitució de la Mesa d’Edat, enguany formada pel diputat de Junts Agustí Colomines com a president; també la formen la republicana Mar Besses i l’ultradretana Júlia Calvet, com a membres més joves del Parlament, que s’encarregaran de les dues secretaries. Aquesta mesa decidirà si avalar, o no, els vots telemàtics; tanmateix, en ser de majoria independentista, es dona per fet que els vots a distància s’acceptaran.
Posteriorment, es procedirà a dur a terme el debat i les votacions. De moment, Junts és l’única formació que ha presentat un candidat, mentre que la resta ho mantenen en secret. El PSC va guanyar les eleccions del 12 de maig i és el grup amb més diputats, 42; tanmateix, el bloc independentista format per Junts, ERC i la CUP suma un total de 52 diputats, i està decidit a barrar el pas dels socialistes a la presidència del Parlament i imposar-hi una Mesa “antirepressiva”.
No obstant això, l’independentisme no ha revelat tampoc si donarà suport a la candidatura de Junts o a la d’ERC. Els comuns s’han obert a facilitar una presidència republicana del Parlament si ha de contribuir a un acord d’esquerres –que inclouria d’alguna manera o altra el PSC–. Des de la CUP, però, han insistit aquest cap de setmana als comuns que cal impedir una Mesa en mans dels socialistes i treballar per “un organisme de caràcter democràtic, independentista i sobiranista, on es pugui debatre tot i que també permeti avançar i garantir drets socials”, ha dit la seva cap de llista, Laia Estrada.
En l’elecció del president del Parlament, surt elegit el diputat que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, 68 diputats. Si cap d’ells no assoleix aquesta majoria, es fa una segona volta amb els dos que han obtingut més vots i és escollit president el que n’obté més en aquesta segona elecció. La votació és secreta i en urna. En la votació dels vicepresidents i dels secretaris s’escullen, per ordre correlatiu, els diputats que tenen més suport en cadascuna de les votacions.
El candidat de Junts, doncs, necessita reunir el suport d’ERC i preferiblement el de la CUP, però també que tant el PP com l’extrema dreta de Vox donin suport als seus propis candidats. En cas de ser així, Rull sumaria un total de 55 vots, i superaria així la candidatura del PSC, que no aconsegueix aquesta xifra perquè els comuns només tenen sis diputats.
