Junts planteja la supressió “completa” de l’impost de successions i crear una agència catalana d’immigració que fixi “quotes i condicions d’arribada”. Així consta en les ponències que l’executiva ha validat aquest dilluns i que es debatran i votaran al congrés del 25, 26 i 27 d’octubre a Calella (Maresme). Segons fonts el partit, l’objectiu és convertir-se en el “pal de paller” de l’independentisme, exhibir una “alternativa de bon govern” i “rebaixar les hostilitats” amb ERC. En l’àmbit organitzatiu, els militants votaran “llistes tancades i bloquejades” a la direcció, per evitar “vots de càstig” a determinades persones. També se suprimirà el requisit de 6 mesos de militància per optar a càrrecs, per “obrir les portes” a candidats externs.
La ponència ideològica de Junts s’articula a través de 6 eixos: immigració i repte demogràfic, acció climàtica i digitalització, drets socials i culturals, economia i coneixement, administració i acció exterior. A aquests s’hi sumen tres àmbits que consideren “transversals”: feminisme, joventut i persones amb discapacitat.
Un dels “reptes” que Junts considera “prioritaris” és justament el de la immigració. “La immigració amb les eines adequades és una oportunitat, però si no es tenen les eines i competències és un risc per a la cohesió social”, sostenen fonts del partit.
En aquest sentit, la ponència planteja la creació d’una agència catalana d’immigració, un cop finalitzada la delegació de competències pactada amb el govern espanyol. Segons asseguren, aquest ens “bilateral” permetria “la fixació de quotes i condicions d’arribada” o la posada en marxa de “polítiques d’integració real” a través de la llengua. “És deure de la persona que ve saber i usar el català, però és un dret que se li facilitin cursos”, expliquen a tall d’exemple.
Pel que fa a la fiscalitat, la ponència proposa la “supressió completa” de l’impost de successions, que consideren que beneficia especialment les classes mitjanes i baixes. També plantegen “bonificar” l’impost de societats en aquells casos que es reinverteixin els beneficis. En canvi, no entren en l’impost de patrimoni, justificant que no disposen de les competències d’un estat independent.
En matèria d’habitatge, el document assenyala que cal “reorganitzar el popurri” legislatiu que consideren que crea “inseguretat jurídica”. Si bé no detallen cap proposta concreta, reivindiquen que les competències són de Catalunya, que totes les iniciatives les canalitzaran a través del Parlament i que “combatran” propostes “invasives” a Madrid.
Finalment, en qüestió de seguretat, exigeixen “més jutges d’adscripció territorial per jutjar i condemnar amb celeritat els delinqüents” o que els ajuntaments puguin personar-se en les causes contra persones que “alterin la convivència”.
“Llistes bloquejades” i obertes a nous militants
Pel que fa a la ponència organitzativa, una de les principals novetats que recull el document és la votació dels diferents càrrecs a través de “llistes tancades i bloquejades”. L’objectiu és evitar “vots de càstig” a determinats candidats, com va passar al passat congrés d’Argelers, quan David Torrents, proper a Laura Borràs, no va obtenir el 50% necessari.
D’altra banda, segons fonts de Junts, també se suprimeix l’exigència de ser militant del partit sis mesos abans de poder-se presentar a qualsevol càrrec. Això obriria la porta a persones externes, com Antoni Castellà, líder de Demòcrates, per integrar-se a la nova executiva. No obstant això, el cens es va tancar el passat 26 d’agost, i aquests potencials candidats no tindrien dret a vot. Tampoc no caldrà recollir avals per presentar candidatures.
En total, el congrés de Junts a Calella es votaran la nova direcció executiva nacional, amb un president, un màxim de 4 vicepresidents, un secretari general, un secretari d’organització, un secretari de finances i un màxim de 25 vocals “amb responsabilitats concretes”. També s’escolliran, entre altres, el president del Consell Nacional, de la comissió de garanties, del defensor del militant o les executives de les diferents vegueries.
Tot plegat, amb la incògnita sobre si Carles Puigdemont acabarà acceptant tornar-se a ser president del partit i quin encaix es trobarà per a l’actual presidenta de la formació, Laura Borràs.
D’altra banda, la ponència organitzativa també obre la porta a la creació d’una fundació el partit per “facilitar debats profunds”, com les que tenen altres partits com ERC o el PSC. El president d’aquesta fundació i un altre membre també seran membres de la nova executiva de Junts. La concreció de com s’articula aquesta nova entitat quedarà en mans de la nova direcció.
“Rebaixar hostilitats” amb ERC
Finalment, en la ponència estratègica, des de Junts parteixen del diagnòstic que s’ha obert una “nova etapa” de la política catalana amb la pèrdua de la majoria independentista i el suport d’ERC a la investidura de Salvador Illa. En aquest context, es plantegen ser “el pal de paller de l’independentisme” a partir dels seus 35 escons al Parlament.
En aquest sentit, fonts del partit assenyalen que volen “construir una alternativa” a l’hegemonia del PSC i també “refer la unitat independentista i rebaixar les hostilitats” amb els altres partits. Plantegen la possibilitat que des de la societat difícil es pugui articular una “entitat paraigua” que permeti “aglutinar els diferents agents que treballem per la independència”.
El calendari del congrés
Un cop validades per l’executiva les tres ponències (estratègia, model de país i organització), aquests documents s’enviaran al conjunt de la militància aquest dimecres i s’iniciarà el procés d’esmenes, que s’allargarà fins al 15 d’octubre a mitjanit.
L’inici formal del congrés està previst per al divendres 25 d’octubre a les 18.00, quan hi haurà parlaments institucions i es constituiran les diferents meses de les ponències. La votació dels diferents càrrecs del partit tindran lloc al llarg de diumenge al matí de forma telemàtica, mentre els delegats debaten i voten presencialment les esmenes vives i les ponències.
