Lluny de la pugna entre ‘borrasistes’ i ‘turullistes’ de fa dos anys a Argelers, a Junts preveuen un congrés relativament tranquil aquest cap de setmana a Calella (Maresme). Especialment per a Carles Puigdemont, que tornarà a agafar formalment la presidència i les regnes del partit, per a confrontar “l’hegemonia socialista”. Per a això, s’envoltarà d’una nova direcció formada per dirigents de la seva màxima confiança. En canvi, l’encara presidenta, Laura Borràs, s’apartarà a FunDem, la fundació heretada de Demòcrates, que li permetrà tenir un peu a l’executiva. La cita arrencarà divendres a la tarda i culminarà diumenge amb l’elecció de la nova plana major. Hi ha 354 esmenes vives a les tres ponències que es debatran i votaran.
Quatre dies després de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, l’executiva va decidir avançar a aquesta tardor el seu congrés nacional, dos anys abans del previst. L’objectiu era bastir una “gran alternativa” després del canvi de context polític i la pèrdua de la majoria independentista, i fer-ho al voltant de Carles Puigdemont, malgrat la seva promesa en campanya de deixar la primera línia política. L’expresident, que fa dos anys que no té cap càrrec orgànic, confirmava aquest dimecres el seu retorn a la presidència del partit, defensant que és “l’instrument polític més fort que té l’independentisme” i que cal “reforçar-lo”.
Per a fer-ho, Carles Puigdemont s’envoltarà de dirigents de la seva màxima confiança, començant per Jordi Turull, que es mantindrà com a secretari general. La diputada al Parlament Judith Toronjo serà la nova secretària d’organització, en substitució de David Torrents, afí a Laura Borràs. La diputada al Congrés Pilar Calvo agafarà el relleu a Josep Rull com a presidenta del Consell Nacional.
També es perfilen Mònica Sales, Míriam Nogueras, Josep Rius i Antoni Castellà com a vicepresidents, i Teresa Pallarès com a secretària de finances. L’executiva tindrà un màxim de 25 vocals, on està previst que guanyin pes noms com David Saldoni, Jaume Giró, Salvador Vergés, Jeannine Abella, i que hi entrin independents. Per a facilitar aquest pinyol han flexibilitzat alguns requisits de militància.
En canvi, el sector al voltant de Laura Borràs perd tot el pes que va aconseguir fa dos anys. L’encara presidenta del partit se situarà al capdavant de la fundació FunDem, si així ho confirmen els seus patrons, que tenen l’última paraula. Això permetrà que Borràs formi part de l’executiva nacional, però serà un poder simbòlic. Durant aquests dos anys han anat caient els seus afins. Francesc de Dalmases va dimitir com a vicepresident després d’haver assetjat una periodista del FAQS de TV3, i tampoc no continuaran ni Aurora Madaula com a vicepresidenta, ni David Torrents com a secretari d’organització.
L’inici formal del congrés està previst aquest divendres a les 18.00, quan hi haurà parlaments institucionals i es constituiran les diferents meses de les ponències. El dissabte al matí seguirà el debat de les ponències i un cop ja s’hagi resolt quina ha de ser l’estructura orgànica de Junts -cap al dissabte al migdia- s’obrirà un període de 20 hores perquè es puguin presentar les candidatures que optin a ocupar els diferents càrrecs. La votació tindrà lloc diumenge al matí de forma telemàtica i els resultats es proclamaran al migdia, quan es clourà el conclave.
El gruix de les esmenes, a l’organització
En total, els associats han arribat a registrar fins a 2.863 esmenes a les tres ponències (estratègia, model de país i organització). Després de negociacions, transaccions i retirades, n’arriben 354 vives al congrés, que debatran i votaran els delegats. La majoria de les modificacions, un 60%, se centren en l’organització del partit i com s’escull la direcció, un total de 213; seguides de 84 esmenes a la ponència estratègica i 57 a la ponència ideològica.
Una de les qüestions més esmenades és una de les principals novetats plantejades pel partit: votar els càrrecs orgànics a través de llistes “bloquejades i tancades”, per evitar “vots de càstig” a determinats dirigents, com va passar el 2022 a Argelers amb David Torrents, afí a Laura Borràs, que no va aconseguir el 50% de vots necessaris. En total hi ha 10 esmenes vives sobre aquest punt.
També té una desena d’esmenes vives l’altra gran novetat: la supressió del requisit de sis mesos de militància per poder optar a càrrecs. Es tracta d’una flexibilització introduïda pel partit per a incorporar a l’executiva dirigents com Antoni Castellà, que acaba de signar la confluència de Demòcrates a Junts, o de figures independents que no tenien el carnet.
Els delegats també debatran quatre esmenes que impugnen la permissió de la doble militància, així com una esmena que demana la supressió del punt que crea una fundació vinculada al partit, en aquest cas FunDem, heretada de Demòcrates.
La ponència ideològica
Junts també debatrà i votarà en aquest congrés la seva ponència ideològica, i una de les qüestions que volen situar damunt la taula és la immigració, després de pactar amb el PSOE la delegació “integral” de les competències en la Generalitat. En aquest context, el document planteja la creació d’una Agència Catalana d’Immigració, que s’encarregaria tant de “la fixació de quotes” com també de “les condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts”.
Després de transaccionar el text amb les aportacions de les bases, la ponència recull que Junts “treballa activament a curt termini, en el marc d’aquesta delegació, per introduir el requisit d’acreditar el coneixement del català en un període de temps raonable per renovar els permisos de residència i treball”. També recullen que la ciutadania no va lligada només “a una cultura i una llengua d’obligat coneixement”, sinó també “valors cívics com la convivència, el treball, l’esforç, l’educació o la igualtat de gènere”.
Els documents de Junts també recullen la preocupació per l’augment de forces d’extrema dreta com Aliança Catalana, malgrat que no se la citi pel nom i s’utilitzi la fórmula “nacionalpopulisme”. El text inicial també impugnava “l’hegemonia del pensament woke”, un concepte que s’ha acabat transaccionat i substituint per “pensament bonista” o “demagògic”.
Un altre dels àmbits on posen el focus és la fiscalitat. En aquest sentit, Junts proposa una revisió dels impostos. Entre les concrecions, el partit planteja una “reducció justa” de l’impost de successions (abans parlava de la seva supressió completa), la deflactació de tots els trams de l’IRPF o la rebaixa de l’impost de societats a les petites i mitjanes empreses, entre altres.
“Mantenir en tensió” Sánchez i Illa
En l’actual context polític, els documents sostenen que “les relacions polítiques amb l’Estat són inevitables”. Ara bé, es conjuren a fer servir els seus vots al Congrés per incidir en l’estabilitat espanyola. És per això que aposten per “confrontar políticament amb el PSOE i el PSC, que a la pràctica són el mateix”, i per “mantenir en tensió els governs de l’Estat i la Generalitat”.
“Junts per Catalunya no refusa la negociació amb l’Estat, però no regalarà els seus vots per mantenir un govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res”, assenyala el document estratègic. I afegeix: “Els pactes han de vincular les dues parts, i si es trenquen unilateralment o s’incompleixen de manera reiterada, l’única sortida lògica és plantar-se i tornar a començar”.
Sobre aquesta qüestió, els delegats del congrés de Junts debatran diverses esmenes, com la que demana “donar per trencat l’acord de Brussel·les” amb el PSOE si no hi ha “resultats evidents” a curt termini; o una altra que insta a “prohibir qualsevol pacte amb partits de caire espanyolista”, incloent-hi el PSOE, el PSC i els Comuns, també en l’àmbit municipal.
“Rebaixar les hostilitats” amb ERC
Des de Junts no s’estalvien crítiques a la decisió d’ERC d’investir Salvador Illa, però defensa que “cal treballar per una nova unitat” independentista i per “rebaixar les tensions”. En aquest context, plantegen que se sumarien “si la societat civil impulsés una entitat paraigua on partits, organitzacions i entitats s’agrupessin en forma confederativa per tal de facilitar sinergies i estratègies institucionals compartides”.
Es tractaria d’una “entitat paraigua civil que, partint d’un esperit de fraternitat, promogués l’estudi i debat en profunditat dels problemes i reptes principals de la societat catalana a través d’un observatori de pensament que treballés amb els millors experts del país i internacionals”. I asseguren que “una iniciativa amb aquesta filosofia seria decisiva per a la reconstrucció del moviment independentista i encarar la lluita per l’estat propi”.
