Les forces independentistes d’ERC i Junts no s’han quedat de braços plegats davant l’infame informe aprovat pel PP durant la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, el qual afirma que l’amnistia és un “cop mortal” al sistema autonòmic i constitucional i el “pitjor atemptat contra l’Estat de dret des del 1978”. Així, aquest divendres, totes dues formacions han registrat vots particulars contra el document, que previsiblement s’aprovarà definitivament el dilluns, després d’haver-se debatut i de les ponències del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de set presidents autonòmics del PP, encapçalats per Isabel Díaz Ayuso.
Contràriament al que argumenten els populars en el seu infame i esbiaixat informe, les formacions independentistes recorden que l’amnistia és una eina legal que no afecta cap competència autonòmica; a la vegada, insisteixen que la norma del perdó és útil i necessària per encarar des de la política el conflicte entre Catalunya i Espanya. Els portaveus d’ERC i Junts al Semat defensaran els vots particulars abans que prengui la paraula el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
El debat de dilluns començarà a les 10 del matí amb la defensa de l’informe del PP per part del senador popular Antonio Silván. Posteriorment, prendran la paraula els portaveus d’ERC i Junts –així com els de les altres formacions que presentin vots particulars- i després començarà el torn dels presidents amb Pere Aragonès en primer lloc.
Argumentaris dels vots particulars d’ERC i Junts
ERC recorda en seu vot particular que la llei d’amnistia “no afecta l’Estat Autonòmic” ni “cap competència de cap comunitat autònoma”, perquè les lleis penals, com aquesta, són competència exclusiva de l’Estat. A més, segons ERC, l’amnistia és una “eina útil i necessària en el cas del conflicte polític obert entre Catalunya i Espanya”, perquè “contribuirà a retornar a l’àmbit de la política el que mai hagués d’haver sortit de la política“.
Els republicans subratllen que les amnisties s’han utilitzat arreu del món per “reduir les tensions i crear un entorn propici per a resoldre conflictes” i tenen “tradició i perfecta cabuda en els marcs legals espanyol i europeu”. Sostenen, doncs, que la mesura “contribuirà a la justícia en posar fi a processos judicials anormalment prolongats”, i permetrà el retorn dels seus drets polítics a “activistes i a líders fins avui perseguits”. A més, defensen que també contribuirà a establir un “context de normalitat política i institucional entre les dues parts confrontades que permeti avançar en la resolució del conflicte polític per vies democràtiques”.
En definitiva, ERC defensa que l’amnistia “brindarà una oportunitat per a la negociació, permet obrir una nova etapa per avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol que ha de permetre arribar a acords per a articular mecanismes que permetran a la ciutadania catalana decidir democràticament sobre l’articulació política del seu país”.
Per la seva banda, en el seu vot particular Junts denuncia que l’informe del PP “és més un acte de manipulació partidista que una avaluació tècnica del seu impacte econòmic”. Igual que els republicans, els de Junts insisteixen que l’amnistia “s’ajusta a la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat la competència exclusiva sobre matèries penals, sense afectar les competències autonòmiques”.
En aquest sentit, la formació independentista assegura que les acusacions contra polítics i líders socials catalans per part del Tribunal Suprem “s’han criticat com a persecucions polítiques injustificades”, i recorda que organismes internacionals i tribunals europeus “han reconegut la naturalesa pacífica i democràtica de les accions per les quals es persegueix l’amnistia”.
Segons Junts, la llei “segueix les recomanacions internacionals” i busca “un tracte equitatiu i la no criminalització d’actes pacífics”. A més, Junts recorda que la Constitució “no prohibeix la concessió d’amnisties” i que la jurisprudència “valida la seva compatibilitat amb la Constitució”.
La llei, segueix Junts, “respecta la separació de poders”, i els plantejaments del PP “s’allunyen dels criteris jurisprudencials dels grans tribunals internacionals i europeus, especialment els del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”.
El PSOE també presenta vots particulars contra l’informe
El PSOE també ha presentat un vot particular contra l’informe. Els socialistes asseguren que l’amnistia és plenament constitucional i retreuen al PP que l’hagi portat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per interessos partidistes.
En aquest sentit, recorden que l’amnistia no afecta les competències autonòmiques, com si que ho feien altres lleis que el PP va decidir no portar a aquest mateix escenari com la LOMCE o la Llei d’habitatge. Tot plegat, segons el PSOE, “confirma una flagrant contradicció” i mostra la “vocació partidista” dels populars.
Aragonès participarà en el debat juntament amb Ayuso i sis presidents populars més
Després d’Aragonès parlaran altres presidents del PP. Finalment seran set, encapçalats per Isabel Díaz Aysuo. També intervindrà el president de Múrcia, Fernando López Miras; el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; el d’Aragó, Jorge Azcón; la d’Extremadura, María Guardiola, i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. També el president de Melilla, Juan José Imbroda.
Han excusat la seva assistència adduint qüestions d’agenda el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; el d’Andalusia, Juanma Moreno, i la de Balears, Marga Prohens.
Tampoc hi assisteixen els presidents del PSOE: ni el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ni la de Navarra, María Chivite, ni el d’Astúrias, Adrián Barbón. El lehandakari basc, Íñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi.
