La Comissió d’Economia del Congrés ha aprovat aquest dijous amb els vots del PSOE, Podem, ERC i PNB i el ‘no’ de Junts i PDeCAT –entre altres- i l’abstenció de Bildu el dictamen de la Llei Audiovisual. El text incorpora l’acord assolit entre el govern espanyol i ERC per a la creació d’un fons de 15 milions d’euros per a la producció de continguts audiovisuals en català, gallec i euskera, però no dues esmenes presentades per ERC i Junts per eximir TV3 del pagament de l’IVA, que han estat vetades pel govern espanyol. El sector audiovisual ha protestat pels canvis introduïts a última hora pel PSOE que amplien el concepte de productora independent per incloure-hi grans corporacions.
El dictamen ha superat d’aquesta manera la fase de tramitació en comissió i se sotmetrà a criteri del ple del Congrés el pròxim dijous a la tarda. Previsiblement, s’aprovarà amb la mateixa majoria que li ha donat el vistiplau en comissió.
La sessió ha tingut un inici accidentat pel veto que el govern espanyol ha exercit sobre diverses esmenes a última hora. L’executi ha comunicat a la comissió que impedia la tramitació d’aquestes esmenes quan faltava poc menys d’una hora per l’inici del debat.
Entre les esmenes vetades, dues de Junts i d’ERC que buscaven resoldre el conflicte generat entre TV3 i el Ministeri d’Hisenda pel pagament de l’IVA dels últims anys. Les esmenes volien establir un permís perquè les televisions públiques es deduïssin íntegrament tot l’IVA independentment de les subvencions que rebin.
L’executiu espanyol s’ha emparat en l’article 134.6 que diu que en qualsevol moment pot vetar esmenes per qüestions de naturalesa pressupostària. Argumenta que la mesura tindria un cost de 796 milions d’euros per a les arques públiques.
El dictamen incorpora l’acord assolit entre ERC i el govern espanyol perquè les plataformes que operin a l’Estat hagin de destinar u mínim de 15 milions d’euros a produccions en català, basc i gallec, i crea un fons d’ajudes públiques per sufragar aquestes inversions per part de les productores amb seu a fora de l’Estat.
El debat ha enfrontat novament ERC amb Junts. La diputada de Junts Pilar Calvo ha recordat que aquesta és la llei més important per al català, el gallec o l’euskera dels pròxims 15 anys perquè al seu entendre “la supervivència de les llengües passa per l’oferta audiovisual”.
En aquest sentit, ha criticat l’acord assolit entre el govern espanyol i ERC, perquè queda lluny de ser “acceptable” i “no respon a l’esperit de la directiva europea que té com a finalitat defensar la pluralitat lingüística”.
Per contra, el diputat d’ERC Joan Margall ha defensat l’acord entre ERC i el govern espanyol per fixar quotes per a les llengües cooficials. ERC, ha dit, es va “arremangar” per millorar la llei” i va escollir “l’opció més difícil i costosa políticament”, però finalment l’estratègia “ha donat els seus fruits i ha millorat substancialment la llei”.
D’aquesta manera, segons Margall, el text “ha passat de zero, a la presència del català, el gallec i l’euskera” i al fet que “per llei es destina un fons econòmic al doblatge en català”. “Si això ha estat així ha estat gràcies a la feina de molta gent, però sobretot d’ERC”, ha dit abans de retreure a Calvo que Junts s’hagi retirat del pacte per reformar la Llei de Política Lingüística “per pressions internes i quatre tuits”.
El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha afirmat que la llei “no és suficient” perquè malgrat que incorpora una millora del finançament d’obres en llengües cooficials ho limita a un 0,52% de la inversió de les cadenes privades.
Protesta dels productors independents
Mentre es discutia el dictamen els productors espanyols independents han fet pública una nota on han expressat el seu “estupor” pel fet que el PSOE hagi introduït a última hora esmenes que amplien la consideració de productora “independent” per encabir-hi indirectament les grans plataformes, de manera que també puguin rebre ajudes.
Segons les associacions AECINE, DIBOOS, MAPA, PIAF, PROA i PROFILM, agrupades a la Plataforma Audiovisual de Productores Independents, aquests canvis suposen un “cop dur” per a la seva supervivència, que queda “greument amenaçada”, perquè incorpora al ventall de les productores que es consideren “independents” i, per tant, poden rebre ajudes les que depenen de televisions i plataformes
