Junts ha anunciat aquest dimarts un acord amb el govern de Pedro Sánchez sobre el repartiment d’immigrants menors no acompanyats que es troben a les Canàries. El Consell de Ministres aprovarà un decret llei que, segons la formació de Puigdemont, “establirà uns criteris justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d’integració i oportunitats de vida als menors”. Entre aquests criteris que determinen el repartiment hi ha el pes poblacional, però també es tindrà en compte l’esforç fet per Catalunya al llarg dels darrers anys. La formació de Puigdemont sosté que Catalunya rebrà entre 20 i 30 menors, i Madrid més de 700.
Actualment, Catalunya apareix al primer lloc de zones d’acollida de la llista si es mira el nombre de places del sistema per cada 100.000 habitants. De fet, en té 64, quatre més que el País Basc, que en té 60, i 21 més que les Balears, que completa el podi amb 43 places. Per darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i Canàries (34).
Si es tenen en compte les dades del Ministeri de Joventut, la mitjana estatal de places és de 34. Per sota d’aquesta xifra hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria, Madrid i Castella la Manxa ocupen les tres darreres posicions, amb 23 places, 22 places i 21 places per cada 100.000 habitants, respectivament.
Des de l’executiu espanyol remarquen que l’acord tancat amb Junts inclouria també la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, podria comparèixer aquest dimarts en roda de premsa al Consell de Ministres per detallar l’acord. Per part de Junts, apunten que el repartiment es farà mitjançant un decret llei temporal que establirà uns criteris “justos i equitatius” que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d’integració i oportunitats de vida als menors. “Entre aquests criteris que determinen el repartiment hi ha el pes poblacional, però també es tindrà en compte l’esforç fet per Catalunya al llarg dels darrers anys”, ressalten.
“El repartiment es realitzarà entre aquelles comunitats autònomes que fins ara no han acollit o han fet un esforç molt menor en comparació amb l’esforç que ha realitzat Catalunya”, detallen. Així mateix, l’acord inclou que les comunitats autònomes que han estat per sobre de la mitjana de places estructurals que han de tenir –com és el cas de Catalunya– rebin una compensació econòmica “adequada”. “Només així es garantirà un sistema de repartiment equitatiu i sostenible”, resumeixen des de Junts.
L’acord entre Junts i el govern espanyol arriba després que al febrer l’executiu assegurés que cap comunitat autònoma quedaria fora del sistema de repartiment i acollida de menors migrants pactat amb les Illes Canàries. Tal com va ressaltar la ministra d’Infància, Sira Rego, ni Catalunya i el País Basc quedarien excloses de la nova fórmula. “Estem posant sobre la taula uns criteris que són els que apliquen des del 2022, criteris territorials, socioeconòmics i anàlisis dels sistemes d’acollida”, va dir abans d’apuntar que aquest sistema no deixaria cap comunitat fora.
El plantejament estatal sorgeix del sistema d’acollida conjunta que l’Estat i el govern canari van pactar fa més d’un mes. Aquest, apuntava que es tindria en compte “la situació de partida i l’esforç previ” que ja havien fet els territoris a l’hora de calcular el repartiment arreu d’Espanya dels 4.400 menors no acompanyats arribats a les Canàries i a Ceuta. En aquell moment ja es va detallar que el nou mètode de càlcul tindria en compte factors com la capacitat del sistema d’acollida de la comunitat autònoma, la renda o la distribució d’habitants per territori.
