El president d’ERC i pres polític, Oriol Junqueras, ha sostingut que els republicans no renunciaran ni al diàleg ni a negociar des de Catalunya: “Seria una ingenuïtat creure que el diàleg polític amb l’Estat donarà fruits tangibles immediats, però creure que podem prescindir-ne seria una caríssima irresponsabilitat”.
Ho ha dit en un article a ‘La Vanguardia’ aquest diumenge que ha recollit Europa Press, després que l’expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont, publiqués diumenge passat al mateix diari un article en què va qualificar de “pactisme màgic” donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).
Junqueras ha defensat la decisió d’ERC de avalar els PGE: “Era més còmode votar que no, però era una irresponsabilitat” cedir capacitat de negociació a Cs i renunciar a milers de milions d’euros, segons ell.
Ha assegurat que “qui renuncia a tenir més recursos per a Catalunya en aquest moment tan dramàtic demostra estar molt allunyat del patiment de la gent”, i ha opinat que la ciutadania no hagués entès que ERC hagués renunciat a la negociació.
“No volem escollir entre l’eix social i el nacional. Quan el país s’ha repartit entre progressistes i nacionalistes, no hem avançat cap a la república”, ha lamentat.
Taula de diàleg: “Un èxit”
Segons Junqueras, sorprèn que “persones que fa quatre dies vivien còmodament en l’autonomisme que ara defensin que per fer la independència” el moviment ja té suficients suports.
Ha demanat formar una via àmplia independentista, en les seves paraules, i ha afegit: “No necessitem exhibir cada cinc minuts que som independentistes ni convèncer els convençuts amb discursos pronunciats a força de retrets”.
“No ens cansem ni ens rendim quan defensàvem, a contra corrent, el projecte de la independència, ni ens acomplexem davant el paternalisme dels qui ens deien que era una quimera i que no tiraríem endavant mai”, ha afegit.
Per a ell, “per més que es critiqui i ridiculitzi, la taula de diàleg és un èxit en si mateixa. A ulls del món és el reconeixement explícit de l’Estat de l’existència d’un conflicte entre dos subjectes polítics: Catalunya i l’Estat”.
