“Nosaltres no defensem el diàleg perquè siguem ingenus, sinó perquè sabem que és el nostre deure davant la societat i perquè és indispensable perquè l’opinió pública internacional entengui la raó que ens assisteix davant les mentides del PSOE”. El president d’ERC, Oriol Junqueras, defensa així la via del diàleg a ‘Contra l’adversitat’ (Ara Llibres), la seva nova obra que es publica aquest dilluns. Des de la presó de Lledoners, l’exvicepresident del Govern adverteix que “l’Estat només sap respondre sempre amb presó i repressió” contra les “reivindicacions democràtiques” de l’independentisme. Junqueras aprofita el llibre per esperonar les noves generacions a prendre part del futur. També hi recull vivències a la presó i cartes als fills.
Junqueras afegeix que cal “insistir sempre” en el diàleg, justament perquè aquesta perseverança a l’hora de dialogar “desemmascara la hipocresia” de l’Estat. “Les injustícies s’han de combatre amb un compromís entusiasta, insubornable, constant i, sempre que sigui possible, col·lectiu”, apunta el president d’ERC. En aquesta línia, Junqueras subratlla que “hi ha injustícies tan clamoroses, especialment aquelles que afecten els drets fonamentals de les persones, que no es poden combatre a mitges”.
“En aquests casos, el combat s’ha d’assumir amb plenitud. Fins i tot sabent que és possible que, en algun moment, haguem de matisar-lo o corregir-ne algun aspecte. I, en cas de dubte, haurem de posicionar-nos a favor dels més febles, encara que només sigui perquè és difícil corregir els possibles errors que puguem cometre a favor dels més poderosos”, assevera al llibre. Junqueras també hi aprofundeix pensaments sobre el seu compromís social i polític, el republicanisme, el canvi climàtic, la igualtat i el pes de la història. Hi detalla experiències a la presó i recull múltiples cites bibliogràfiques.
L’exconsellera i actual portaveu adjunta d’ERC al Parlament, Meritxell Serret, escriu a l’epíleg: “La recepta de superació que ens planteja Junqueras defuig del victimisme, del mer resistencialisme i de la gesticulació simbòlica, que només alimenten la frustració i donen més força a qui reprimeix”.
