“La direcció d’ERC està en el marc mental de la derrota”. El vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa (JxCat), avisa a ‘Eixamplant l’esquerda. Hi guanyarà la independència’ (Comanegra, 2020) que la seva formació i els republicans no tenen “prou incentius” per governar junts: “ERC ha aparcat la independència”. Costa desgrana al llibre la seva proposta per una nova mobilització de “desobediència civil massiva” que desencadeni un escenari d’unilateralitat. Creu que la independència es farà “realitat” si l’Estat continua rebutjant la sortida pactada. Així, defensa que la desobediència és la via “ideal” per acumular forces si és “persistent”. Costa posta per mantenir el conflicte, apoderar la ciutadania i generar “un nou moment de ruptura”.
Costa centra el llibre en analitzar què ha passat des de la tardor del 2017 i, sobretot, perquè no hi ha hagut unitat d’acció entre l’independentisme. El diputat de JxCat és contundent contra ERC -a qui assegura que acostumava a votar i que n’havia format part, fins i tot, en el passat-: “Aquests dos anys al Parlament ha estat ERC qui sempre ha posat el fre per evitar el conflicte amb l’Estat”. Costa també lamenta que hagi rebut “atacs més durs” dels republicans que des de l’oposició unionista.
El vicepresident primer de la Mesa també critica que Esquerra no hagi donat “mai” cap explicació “comprensible” de per què el 2015 va acceptar fer la coalició de JxSí però, el 2017 i “en circumstàncies tan extremes, amb el Govern a la pressió i a l’exili”, va voler fer llistes separades. “He entès que el 2015, empesos per les bases, a ERC apostaven per intentar fer la independència, i que el 2017 apostaven per fer una altra cosa”, reflexiona al llibre.
El paper de Torrent
Costa també carrega contra el president del Parlament, Roger Torrent, sobretot per la suspensió del ple d’investidura de Carles Puigdemont, el gener de 2018. El dirigent de JxCat assegura que Torrent va vendre un “relat” per fer “exactament el contrari del que s’estava anunciant”. “Aquesta capacitat de col·locar repetidament relats falsos als mitjans és una de les claus que expliquen com hem acabat en l’atzucac actual”.
Encara sobre Torrent, Costa afirma que la decisió de retirar el sou i o de privar del dret de vot els diputats “perseguits” pel Suprem (Puigdemont, Junqueras, Turull, Romeva, Rull i Sànchez) no va ser una decisió del secretari general de la institució o de l’Oïdora de Comptes, sinó una “decisió política” del president del Parlament amb el suport dels grups unionistes, “que es va justificar dient que s’havia pres pels funcionaris”.
Sobre la suspensió de diputats, Costa també és contundent: “ERC ens havia enganyat (…). Aquella crisi va suposar, en el meu cas, la fi de qualsevol esperança de consensuar un full de ruta independentista per donar sentit a la legislatura. Aquell dia per primera vegada es va parlar d’eleccions anticipades”.
Costa opina que “l’estratègia de fer bondat no ha funcionat”, ja que ni s’han alliberat els “presos polítics”, ni la Mesa s’ha estalviat querelles, ni la sentència de l’1-O ha estat menys dura: “Les taules de diàleg no han evitat que l’Advocacia de l’Estat hagi seguit liderant la repressió”. En aquesta línia, el diputat de JxCat admet que “una minoria és més que suficient per imposar la seua estratègia de frenar el procés”, en referència a ERC, de qui opina que el full de ruta “ha fet aigües per tots els costats”.
“El resum d’aquesta legislatura és que l’estratègia de la desunió ha triomfat (…). No és que no s’hagi pogut avançar per manca d’unitat: és que ara mateix no hi ha unitat precisament perquè alguns no volen avançar i la desunió és la seva estratègia per fer-ho inviable”, conclou sobre els republicans.
Nova legislatura
En clau de futur, Costa reflexiona que afrontar el conflicte amb l’Estat des de les institucions requereix una unitat i una coordinació “que ara no existeix”. “Amb la independència aparcada temporalment (per desig exprés dels dirigents d’ERC), JxCat i ERC no tenen prou incentius per governar junts”, alerta.
A més, avisa que els republicans pretenen governar la Generalitat amb els comuns i el suport extern del PSC, i que per tant l’objectiu a les properes eleccions és que ERC, PSC, Comuns i CUP no puguin sumar majoria absoluta. “Donar suport a una nova candidatura unitària és la millor manera de forçar la unió de tots els partits independentistes per governar junts”, assevera.
Costa desgrana tres vies per assolir la independència: la via pactada és “una via morta que només porta a la desmobilització de l’independentisme i a la reculada general”. En segon lloc, creu que la desobediència civil es pot allargar tant temps com calgui, fins a desembocar en un canvi de postura de l’Estat que permeti la solució pactada, o pot també desencadenar una ruptura unilateral.
Ruptura i unilateralitat
Finalment, Costa aposta per la ruptura unilateral: “Si l’independentisme es planteja la desobediència amb l’únic objectiu d’obligar l’Estat a acceptar un referèndum, la probabilitat d’èxit segueix sent molt baixa. L’Estat només es plantejarà la via pactada si veu que l’alternativa és que la campanya de desobediència civil culmini amb el triomf de la independència unilateral”.
“Si la desobediència és persistent, és la via ideal per acumular forces i guanyar suports per tornar-ho a fer. Ens cal: mantenir el conflicte, apoderar-nos a escala individual i col·lectiva, i generar un nou moment de ruptura”, continua. Així, Costa aposta per organitzar una nova mobilització que culmini en una situació de “desobediència civil massiva” que pugui desencadenar un escenari d’unilateralitat. “Arribats a aquest punt, si l’Estat continua negant-se a una sortida pactada, simplement es fa realitat l’objectiu final de la independència”.
Costa també parla, indirectament, del nou partit de JxCat -que es constituirà el 25 de juliol-: “Cal desbordar els límits de les sigles actuals amb una candidatura que guanyi àmpliament les eleccions. Una victòria clara d’aquesta candidatura acabarà arrossegant els partits que no en formin part a les mateixes posicions estratègiques. Els sumarem després”. “L’important és que hi hagi un grup més gran que tingui el lideratge i connecti amb la centralitat del país. Per evitar el bloqueig, és important que torni a ser així”, assegura.
