L’excònsol major del Consolat de Mar, Jordi Domingo, s’ha imposat a les eleccions del Consell de la República en assolir el suport del 65,86% dels inscrits que han votat. Domingo prendrà així el relleu de Carles Puigdemont al capdavant del Consell de la República, després d’una campanya marcada per les acusacions contra l’exconseller i eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, per mala gestió econòmica i la denúncia per assetjament d’un exassessor al Parlament Europeu. Les eleccions al Consell s’han celebrat entre dissabte passat i aquest dimecres de manera telemàtica; tot i que hi ha un total de 89.474 electors, la participació amb prou feines ha superat el 9%, amb un total de 8.108 votants.
Domingo era el preferit de l’entorn de Carles Puigdemont, que en privat va arribar a demanar a Comín que no s’hi presentés. Jordi Domingo ha guanyat les eleccions de l’entitat amb contundència, amb 5.340 vots (65,86%). En segona posició ha quedat Montserrat Duran, d’una candidatura sorgida de les bases, amb 1.836 vots (22,77%). Per darrere segueixen Toni Comín, amb 745 vots (9,19%), i el professor jubilat mallorquí Antoni Walker, amb 161 vots (1,98%).
Preferit de l’entorn de Puigdemont
Fins a quatre candidats aspiren a rellevar Carles Puigdemont com a president del Consell de la República, l’entitat que va néixer el 2018 per a liderar la “internacionalització del procés”. Després que l’expresident tornés a agafar les regnes formals de Junts, la passada tardor, es va acordar la dimissió en bloc del Govern, la constitució d’una gestora i la convocatòria d’eleccions.
Jordi Domingo partia com el favorit a les travesses internes de l’entitat. Amb una trajectòria de més de 50 anys en el dret civil, mercantil i processal, va ser cònsol major del Consolat de Mar. S’ha compromès a fer del Consell “una institució propera, participativa i transparent”, així com a “desenvolupar estratègies concretes per a la internacionalització del conflicte i la instauració de la República”.
Domingo no s’ha estat de reclamar “foc nou” i que facin “un pas al costat” als “responsables del desprestigi” de l’entitat, com va assegurar en una entrevista a ‘Nació’. L’advocat és el presidenciable de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, que ha optat per un rellevant silenci. De fet, l’excònsol major ha sumat a la seva candidatura l’exconseller Lluís Puig, company d’exili de Comín, al qual ara s’enfronta.
Segons va revelar també el vicepresident de Junts Antoni Castellà, tant ell com Carles Puigdemont havien demanat a Toni Comín, en privat, que no concorregués als comicis.
Les despeses de Comín
La cursa per al relleu de Carles Puigdemont ha estat marcada per les acusacions de “possibles irregularitats” en la gestió econòmica de Toni Comín com a vicepresident de l’entitat. Concretament, una auditoria va assenyalar cinc despeses indegudes per un valor total de 15.530,35 euros: retirades en efectiu per pagar un lloguer a Lovaina (6.000 euros), el pagament d’impostos d’un altre apartament a la ciutat belga (4.608 euros), el lloguer d’una casa a la Catalunya del Nord durant 15 dies (2.562 euros), el lloguer d’un cotxe durant dues setmanes (1.997,35 euros) i una multa de trànsit (363 euros).
A les conclusions d’aquesta auditoria interna, cal sumar-hi altres denúncies, com la de Ferran Revilla exresponsable d’informàtica del CxR, que l’ha acusat de desviar fons per a usos personals; o del cantant de rap Valtonyc, que va afirmar que Comín va “prioritzar el pagament de deutes a una empresa de la seva confiança amb les donacions produïdes pel retorn del president”. L’activista mallorquí va reblar que la informació publicada era “només la punta de l’iceberg”
L’eurodiputat electe de Junts, que ha acusat la gestora de l’entitat “d’interferir” en el procés electoral per a “perjudicar” la seva candidatura. Diu que les despeses estan degudament acreditades i que li pertocaven com a vicepresident de l’entitat i com a exiliat. “No hi ha cas Comín, no puc acceptar que es parli de cas Comín, perquè no n’hi ha”, replicava en roda de premsa des de Brussel·les. En el cas de Valtonyc, el candidat a la presidència ha anunciat accions legals.
Denúncia per assetjament
A més de la gestió econòmica, Toni Comín també es troba en el punt de mira per la denúncia d’un exassessor del partit al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic, avançada la setmana passada per ‘La Vanguardia’. Concretament, l’acusa de tocaments, insinuacions, interrogatoris sobre la seva vida sexual i propostes de trios amb un altre home. El cas és investigat per Junts, que ha evitat explicar quan en va tenir coneixement.
En un comunicat poques hores després de la publicació de la informació, Toni Comín va anunciar que emprendria les “accions necessàries” per a demostrar la seva “honorabilitat”. Assenyalava la “coincidència temporal” de la “falsa denúncia” amb les eleccions del Consell de la República, i afegia que “caldrà valorar quina mesura pot ser un delicte d’odi per homofòbia”.
La denúncia contra Comín ja es troba en mans de la comissió de garanties de Junts, que haurà de decidir les “mesures cautelars” que consideri. Aquest òrgan no té previst resoldre-ho fins que passi la cursa electoral. No obstant això, l’eurodiputat ha assegurat que no tem que el partit li demani deixar l’escó perquè “atemptaria contra la democràcia”.
