Per ara, l’Eurocambra només està avaluant el funcionament d’aquest mecanisme de cooperació judicial i no hi ha cap reforma en marxa.
A banda de Zarzalejos, entre els quatre “ponents a l’ombra” de l’informe hi ha l’eurodiputada de Cs Maite Pagazaurtundúa i Jorge Buxadé de Vox. Fonts pròximes al comitè asseguren a l’ACN que no és “molt habitual” la presència tan destacada d’eurodiputats d’un mateix estat en les preparacions d’un informe d’aquest tipus.
L’esborrany es presentarà dilluns al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Interior on els eurodiputats de tots els grups polítics el podran debatre i proposar les seves esmenes. El text definitiu serà només una recomanació a la CE i no un informe legislatiu, recorden fonts parlamentàries a l’ACN. La Comissió Europea és l’única que pot engegar la reforma.
La CE demana prudència
En l’últim debat del Comitè de Llibertats sobre les euroordres, la Comissió Europea va demanar “prudència” abans d’impulsar cap reforma del sistema d’extradicions perquè és un afer “complicat”. De fet, Brussel·les veu difícil assolir un “consens legislatiu” entre les capitals per fer canvis.
El comissari de Justícia, Didier Reynders, es va comprometre a l’inici del mandat estudiar la reforma arran de la petició de Ciutadans i el PP. Tot i això, el liberal belga no té pressa per obrir aquest meló i ja va avisar que primer avaluaria el seu funcionament.
Control de terminis i confiança mútua
L’esborrany redactat per Zarzalejos destaca l’existència de “problemes” en la implementació de l’euroordre relacionats amb el principi de “doble criminalitat” (equivalència dels delictes), amb “els límits temporals” i “la confiança mútua” dels estats, entre d’altres.
“La impunitat, com a conseqüència de les deficiències en la cooperació judicial, té un impacte molt negatiu sobre l’estat de dret, els sistemes judicials i la societat”, defensa l’informe.
Per això, l’esborrany elaborat pel PP fa una crida perquè els estats implementin les euroordres “de manera adequada i en el termini marcat” i demana a la CE que prengui mesures per “evitar diferents respostes” judicials al mateix cas.
Tot i que planteja l’ampliació de la llista de 32 delictes que permet l’extradició automàtica dins la UE, l’informe també proposa a la Comissió Europea que consideri la possibilitat de crear una “llista negativa” de delictes pels quals no es permet l’extradició. Suggereix, per exemple, incloure l’eutanàsia o l’avortament.
Intents fallits de reforma
No és el primer cop que l’Eurocambra intenta impulsar una reforma de les euroordres, però fins ara no tingut èxit per la negativa de l’executiu europeu.
El Parlament Europeu va demanar canvis legislatius el 2014, per la Comissió Europea va considerar que no era necessari perquè els problemes identificats es podien resoldre millorant la implementació del sistema establert.
