Ramón Jáuregui, ministre de Presidència d’Espanya en el Govern de Zapatero, ha fet una entrevista a Catalunya Ràdio. Durant la conversa a la ràdio, el polític socialista ha valorat que Arnaldo Otegui, coordinador general d’EH Bildu, afirmés que ETA demanava perdó per totes les víctimes en el desè aniversari de la fi de la banda terrorista.
Jáuregui explicat que l’estratègia d’ETA va ser molt “virulenta” amb els dirigents socialistes i ha ressaltat que, al seu entendre, un dels punts claus per acabar amb la banda terrorista, va ser que es plantegés que es prohibirien els partits d’esquerra abertzale (inclosos els partits que no tenien cap vinculació amb la banda terrorista). El socialista, però no ha matisat que podria haver resultat en una pèrdua de drets, ja que es podria haver prohibit la democràtica defensa no violenta d’una ideologia política.
Jáuregui ha afirmat que les accions de l’Estat fora de la llei van “retroalimentar la violència” i “dificultar enormement l’avenç cap a la pau”. Malgrat això, ha defensat que “l’Estat no ha de demanar perdó pels GAL”, ja que a parer seu implica “l’equiparació de violències” i un reconeixement que no li correspon.
Pel socialista demanar “perdó” és un pas positiu, però no arriba a la “suficiència del moviment ètic que l’esquerra abertzale hauria de fer”, ja que creu que “mereixen un reconeixement polític més potent”.
Malgrat que Jáuregui ha valorat que ETA demani perdó, el to del socialista no és totalment pacificador, ja que no condemna taxativament l’ús de la violència fora de llei.
Cal recordar que els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) van cometre assassinats, segrests i tortures a membres i simpatitzants d’ETA, i també van afectar persones que no tenien cap relació amb la banda terrorista.
És especialment greu que es demostrés que el president del Gobierno Felipe González va “acordar” la creació dels GAL com apunta el diari Público. Indubtablement és una de les etapes més fosques d’Espanya, que encara no s’ha superat, precisament perquè la societat no ha pogut indagar sobre aquests anys de terrorisme i cal viva.
