El ple del Consell General del Poder Judical (CGPJ, ha elegit aquest dimarts la magistrada catalana Isabel Perelló (Sabadell, 1958) com a nova presidenta del Tribunal Suprem i de l’òrgan de govern dels jutges. La seva elecció arriba després de dos mesos de negociacions fallides i a dos dies de l’acte d’obertura de l’any judicial, que se celebra dijous. Perelló és la primera dona que presideix el CGPJ i el Suprem. Membre de l’associació jutges per la Democràcia, considerada de caràcter progressista.
Perelló, que segons el seu currículum parla català, portugués i anglès, ha estat elegida per 16 vots i s’ha imposat a l’altra candidata –també considerada progressista- Ana María Ferrer García. No era la primera opció d’aquest sector, que en l’inici de la negociació va optar per altres noms com el d’Ana Ferrer o Pilar Teso. Ha assolit d’aquesta manera el suport de més de les tres cinquenes parts dels vocals que necessitava per esdevenir presidenta.
La seva designació ha estat possible després que aquest dilluns –i davant la manca d’acord- els vocals del CGPJ obrissin les candidatures a persones que no formen part del Consell sempre i quan complissin els requisits que imposa la llei.
Perelló és magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem des del 2009 i ha ocupat destinacions al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó, a l’audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Especialista en contenciós-administratiu, va servir a la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia el 1991 i a l’Audiència Nacional el 1994, i va ser lletrada del Tribunal Constitucional entre 1993 i 2003.
Ha participat en diversos cursos sobre dret constitucional, dret administratiu comparat, telecomunicacions i jurisprudència constitucional, això com en trobades organitzades pel Consell General del Poder Judicial sobre esport, regulació i justícia.
És coautora de diverses obres i ha col·laborat al llibre “La Europa de los Derechos: el Convenio Europeo de los Derechos Humanos”, editat pel Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.
