El centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha demanat aquest dijous una fiscalia especialitzada en violència institucional, així com un torn d’ofici d’advocats especialitzats i més formació per a jutges i magistrats sobre aquesta matèria. En la presentació de l’informe sobre violència institucional del 2024, l’entitat ha reiterat les dificultats per tirar endavant processos judicials contra policies, funcionaris de presons o vigilants de seguretat privada en casos d’agressions a ciutadans. Per això, considera que cal un mecanisme independent de control de l’activitat policial, però també més especialització dels diversos operadors jurídics.
La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, i la coordinadora de litigis, Sònia Olivella, han assegurat que “el sistema judicial falla” a l’hora d’investigar la violència institucional per diversos motius, com la falta de formació en la matèria i la “connivència” amb els cossos policials. Això fa que s’assumeixi el relat policial acríticament, sense qüestionar la veracitat de les declaracions dels policies denunciats i del seus companys, i que hi hagi una doble vara de mesurar a l’hora de qualificar els fets quan són causats per un ciutadà normal o un agent de l’autoritat. De fet, un exemple molt clar d’això últim, segons Franquesa, és l’aplicació gairebé instantània de la llei d’amnistia als agents policials i les dificultats per aplicar-la a manifestants o polítics independentistes.
Així, dels 49 procediments penals que Irídia manté vius, només en 12 la fiscalia ha tingut un paper proactiu en la investigació o acusació, en 20 s’ha oposat a la investigació i en 17 s’ha mostrat inactiva. En cap dels procediments la fiscalia ha demanat mesures de protecció cap a la víctima.
En 16 dels 44 litigis contra policies, els cossos policials havien investigat els fets internament, però només 4 ho van fer a iniciativa pròpia, mentre que la resta es va fer a requeriment judicial. En 14 casos no es va poder identificar l’autor o es va concloure que no hi havia delicte. Només en dos casos s’ha identificat els autors i s’ha determinat que hi podria haver mala praxi per part dels agents. Però Irídia critica que en 12 dels casos investigats, la investigació interna s’ha centrat més en la conducta del denunciant que no pas en els agents implicats, i només en dos casos es van prendre mesures cautelars contra els agents. Irídia demana que les denúncies contra agents policials siguin investigades per cossos policials diferents.
En el 65% dels casos els casos es van arxivar, es van qualificar com a delicte lleu o directament no es van investigar. Però arran de recursos d’Irídia, en el 75% dels recursos a l’Audiència, el tribunal superior va instar a reobrir les causes. De fet, les dificultats perquè els cossos afectats investiguin, la fiscalia no promogui l’acusació i els jutjats siguin reticents a jutjar agents de l’autoritat, fa que els procediments s’allarguin molts anys.
Cira Martínez, psicòloga d’Irídia, ha remarcat el dany emocional de les víctimes davant de la impunitat dels agressors i la falta de reparació per part de l’Estat. En aquest sentit, ha demanat a l’administració que no posi tot el pes de l’impuls de la investigació sobre l’esquena de les víctimes, que se senten doblement victimitzades. A més, aquesta “impunitat” fa que moltes víctimes no arribin a denunciar agressions.
Irídia també ha criticat l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) per no aplicar correctament l’anomenat Protocol d’Istambul, aprovat per l’ONU per investigar les agressions a ciutadans i protegir les víctimes, l’última versió del qual és del 2022. En aquest sentit, Irídia assegura que en només un cas l’IMLCFC va aplicar correctament el protocol, i en molts altres no es va aplicar o va aplicar el del 2016, que ja està desfasat. Així, demanen que s’apliqui a totes les víctimes de violència institucional encara que no estiguin empresonades, que se’ls prengui declaració i se’ls visiti presencialment i que no es donin per bons només els informes mèdics de lesions físiques, sinó que també es tinguin en compte les lesions psíquiques.
Xifres del SAIDAVI
Durant el 2024, 201 persones es van dirigir al Servei d’Atenció i Denúncia davant la Violència Institucional (SAIDAVI) per suposades vulneracions de drets humans, 49 de les quals van patir violència institucional, davant les 55 del 2023, que són els que s’han atès amb més profunditat. Des del 2016, el SAIDAVI ha atès 736 afectats per violència institucional. Del mig centenar d’afectats del 2024, 28 eren homes, 19 dones i dos no consta el gènere. Per edats, 13 tenien entre 18 i 34 anys, 12 tenien entre 35 i 49 anys, 5, entre 50 i 61 anys, dos eren menors d’edat i 17 no consta l’edat.
En 28 casos van patir actuacions policials o de seguretat privada a l’espai públic, set van ser en context de protesta, cinc per vulneracions a la presó, quatre van ser sota custòdia policial, dos en domicilis privats, un al CIE i dos en altres contextos. En almenys 13 casos s’ha identificat un component discriminatori: 9 per racisme, tres per diversitat funcional, un per salut mental i un altre per racisme i salut mental.
El 2024 l’equip del SAIDAVI va comptar amb 6 advocades, 4 psicòlogues, una coordinadora tècnica, una directora del servei, tres voluntaris i dos estudiants en pràctiques universitàries.
Litigis estratègics
D’altra banda, pel que fa als litigis estratègics, que són casos emblemàtics i representatius que poden suposar canvis estructurals a la societat, Irídia n’ha atès 56 el 2024. D’aquests, 20 van ser per defensa de l’espai de la societat civil, sobretot en el marc de protestes, però també el dret a la informació, l’ús de programari espia o la infiltració policial en moviments socials. També hi va haver 19 casos sobre l’actuació policial o de la seguretat privada a l’espai públic o en domicilis, i 13 per vulneracions de drets a comissaries, presons o el CIE de la Zona Franca. Irídia també ha assumit la direcció lletrada de tres casos de tortures a la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana durant el franquisme i la transició.
Durant el 2024 s’han tancat vuit litigis i se n’han assumit cinc de nous: dos per maltractaments sota custòdia policial, un per maltractament a l’espai públic, un de memòria històrica i un de defensa de l’espai de la societat civil. La resta de litigis que queden oberts són d’anys anteriors: un del 2016, 5 de 2017, 4 de 2018, 9 de 2019, 7 de 2020, 8 de 2021, 8 de 2022 i 9 de 2023.
Dels 56 litigis estratègics que es mantenen oberts, en 24 es va detectar racisme, ja sigui per una verbalització explícita, per la manera com s’ha fet l’actuació policial o perquè els fets ocorren en un context de racisme institucional. 49 dels litigis se segueixen per la via penal, i set segueixen la via administrativa o contenciosa contra la Generalitat o el govern espanyol per reclamació de responsabilitat patrimonial.
Pel que fa als perpetradors implicats en els fets investigats penalment, hi ha 143 agents o funcionaris encausats: 65 investigats, 73 pendents de judici i 5 mossos condemnats. Aquest 2024 un total de 59 agents de policia han estat amnistiats per estar vinculats a fets relacionats amb el ‘procés’ independentista. Irídia ha recorregut contra les amnisties, però encara està pendent de resolució.
Dels 143 agents o funcionaris, 60 són de la Policia Nacional, 40 són mossos d’esquadra, 21 són policies locals (9 de Cornellà de Llobregat, 5 de Barcelona, 4 de Sabadell, 2 de Sant Boi de Llobregat i un de la Bisbal d’Empordà). També hi ha 12 vigilants de seguretat privada i 10 funcionaris de presons.
Aquest 2024 el SAIDAVI d’Irídia ha guanyat tres litigis per violència institucional, tots contra els Mossos d’Esquadra, s’ha ordenat repetir un judici que havia absolt un vigilant de seguretat privada, s’han presentat quatre escrits d’acusació en quatre procediments i en nou més s’ha aconseguit acabar la instrucció i enviar a judici els investigats. També s’han obert tres nous procediments penals i s’han presentat cinc recursos d’empara al Tribunal Constitucional.
Agressió de vigilants del metro que arribarà al TEDH
Un dels casos més rellevants del SAIDAVI, i que arribarà per primer cop fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), és el que li va ocórrer a un menor de 16 anys, Z.S., el novembre del 2022. Segons el seu advocat, Ton Mansilla, el jove es va discutir verbalment amb un vigilant al vestíbul del metro perquè no li anava la targeta. Finalment va desistir d’entrar i va sortir de la instal·lació, però el vigilant va avisar una companya i van seguir-lo fins al carrer.
Allà, els dos vigilants de seguretat privada el van perseguir i, un cop el van encalçar, un d’ells el va llençar a terra, li va propinar cops amb la defensa, i el va aixafar contra el terra mentre li pressionava el coll. El vigilant de seguretat va persistir en aquesta última acció malgrat els advertiments de Z.S. del fet que l’estava ofegant. Finalment, els vigilants el van emmanillar i el van retenir fins que van arribar els Mossos d’Esquadra. La parella de Z.S. va ser testimoni de l’agressió i va poder gravar els fets en vídeo. Z.S. va denunciar els fets.
Malgrat la gravetat dels fets denunciats, el jutjat d’instrucció es va limitar a incoar un procediment per delicte lleu. En aquest tipus de procediment, és impossible investigar el possible delicte de tortura o contra la integritat moral i de detenció il·legal que s’hauria comès per part dels vigilants de seguretat.
No es va notificar a Z.S., que no disposava d’assistència lletrada en aquell momento, la resolució que incoava un procediment per delicte lleu, tan sols la citació al judici. Un cop el noi es va posar en contacte amb Irídia, es va sol·licitar la transformació del procediment per tal que s’investiguessin adequadament els fets denunciats. El jutjat va negar-se a tramitar el recurs, al·legant que ho hagués hagut de demanar Z.S. quan se li va notificar que s’incoava un procediment per delicte lleu, quan el cert és que l’únic que se li va notificar va ser la citació a judici sense assistència lletrada.
En el judici per delicte lleu, es va tornar a demanar la transformació del procediment petició que va ser també desestimada per part del jutjat d’instrucció que, a més, va dictar sentència absolutòria.
El recurs d’empara interposat davant el Tribunal Constitucional per vulneració dels drets fonamentals, –concretament del dret a no ser sotmès a tortures ni a altres tractes inhumans o degradants, i a la tutela judicial efectiva–, ha estat inadmès el passat mes de desembre per falta de transcendència constitucional. L’afectat no ha volgut assistir a la roda de premsa del SAIDAVI per por a represàlies.
