Irídia i Òmnium Cultural han presentat una denúncia davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona per crims de lesa humanitat mitjançant tortures a les germanes Eva i Blanca Serra. Els fets haurien passat a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la Dirección General de Seguridad (DGS) de Madrid entre 1977 i 1982. Blanca Serra, l’única de les dues víctimes que encara segueix viva, ha apuntat que la doble condició de “catalanistes i dones” van convertir-les en la “diana perfecta”. Aquest és el primer cas de crims del franquisme i la transició que les entitats porten davant la Fiscalia especialitzada i el tercer que denuncien per la “impunitat i desmemòria arrossegats per l’Estat des del Franquisme”.
La denuncia que s’ha presentat aquest dimecres fa referència a l’única de les dues víctimes que segueix amb vida, l’activista per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra.
Arriba després de dues denúncies anteriors que Irídidia, Òmnium Cultural i l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), van presentar per les tortures que els germans Ferrándiz i Carles Vallejo van patir i que han quedat arxivades.
Sònia Olivella Saludes, advocada penalista i coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, ha lamentat la “impunitat” imposada per la negativa dels tribunals d’aplicar el marc jurídic existent i ha explicat que amb la denuncia de Blanca Serra es fa una passa molt important en la lluita “contra la impunitat del Franquisme i la Transició”.
En aquest sentit, ha detallat que han decidit interposar-la davant la Secció Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia Provincial de Barcelona, que va ser nomenada el passat mes de juliol, per “provar” una nova via. “El que hem demanat és que incoï una investigació ella mateixa i faci diligències pre processals com ara recavar testimonis, prendre declaració, oficiar els organismes perquè aportin tots els arxius i també demanar a la direcció de la Policia Nacional que faciliti tota la informació per identificar els agents que van participar en aquestes tortures”, ha apuntat.
Ha detallat que els fets denunciats estan relacionats amb quatre detencions que van patir la víctima i la seva germana entre 1977 i 1982 (les tres últimes amb la Constitució vigent).
“Aquestes detencions van passar sempre a casa seva, el que significa que estaven vigilades, i sempre van ser conduïdes en primer lloc a la prefectura de Via Laietana 43”, ha indicat l’advocada. Ha afegit que en tres d’aquests arrestos la Policia Nacional va traslladar Blanca Serra a l’edifici de la Direcció General de Policia de Madrid, el que, des del seu punt de vista, mostra que aquesta repressió era “plenament coordinada” entre aquests cossos policials.
Alhora, ha considerat que “la denúncia per les tortures a les germanes Serra evidencia la continuïtat de les estructures repressives del franquisme durant la Transició, que si bé amb noves denominacions institucionals, van mantenir les pràctiques de tortura de forma sistemàtica contra una part de la població”, ha afirmat.
“La tortura és quan penses que pots morir”
En la seva intervenció, Blanca Serra ha posat en relleu el significat de la denúncia, presentada en nom propi, però també per la memòria de la seva germana Eva i de totes les persones que van ser torturades a Via Laietana. “Aquest és un acte de justícia per les víctimes, un gest necessari per acabar amb la impunitat”, ha manifestat.
Ha destacat que el seu cas és posterior a la mort de Franco i que s’emmarca en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. De fet, ha relatat que en tres de les detencions se li va aplicar aquesta llei. Ha dit que, fins i tot, en el darrer arrest, que va ser per “ultratge a la unitat de la nació espanyola per exhibir una pancarta independentista”, va haver d’ingressar un mes a la presó de la Trinitat, on la van mantenir incomunicada “perquè no contagiés la resta de recluses”, ha dit.
A més, ha subratllat que la repressió patida va tenir un component específic per raó de gènere: “Jo he tingut dues condicions que són elements claus: una és la catalanitat i l’altra la condició de dona”, ha assegurat Serra que ha afegit que “quan el poder se situa més enllà dels marges de la llei la condició de la catalanitat i els cossos de les dones es converteixen en una diana perfecte per a la demostració de la força i la violència de l’Estat”, ha considerat.
Serra, que va néixer el 1943, ha assegurat que després de tants anys ha aconseguit fer el dol i poder denunciar el que va patir: “M’ho he pensat molt perquè han passat molts anys. I jo no havia parlat gaire de les detencions i tortures”, ha explicat. Ha assegurat que els principals motius que l’han empès a prendre la decisió han estat contribuir “que la joventut estigui al dia del que passa, ha passat i passarà” i “reivindicar la justícia”.
Ha descrit la tortura com el moment en què una persona “arriba a plantejar-se que de debò pot morir” i quan pren consciència que hi ha “límits del dolor” que no pensava que existien.
Ha relatat algunes de les situacions cruentes que va patir, com quan van posar-li una bossa de plàstic al cap que li impedia respirar: “Arribes a pensar, bé ara és possible que em mori, i a més sola, perquè insistien molt en la idea que moriries sola perquè ningú es recordaria de tu”, ha assegurat. També s’ha referit a d’altres situacions cruentes que va viure com quan la van colpejar a la planta del peu amb una porra: “Mai m’havia imaginat que això podia fer tant de mal”, ha comentat l’activista antifranquista que ha apuntat que en un d’aquests episodis van trencar-li diversos dits del peu.
Crida a la transformació de Via Laietana
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat la importància de la memòria com a eina de construcció democràtica, i ha reivindicat el paper de la societat civil en el procés perquè Via Laietana 43 sigui finalment un espai de memòria: “Ja n’hi ha prou de declaracions institucionals i promeses buides. Volem que la prefectura de Via Laietana sigui, d’una vegada per totes, un espai de memòria, i que hi hagi un reconeixement sincer, real i reparador a les víctimes. Només així podrem parlar de normalitat democràtica”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha posat l’exemple d’altres punts de tortura que han estat reconvertits com ara el Museo Sitio de Memoria ESMA, a Buenos Aires, el Museu do Aljube – Resistência e Liberdade, a Lisboa, o Londres 38 – Espacio de memorias, a Santiago de Xile.
Antich també ha anunciat que el proper 24 de novembre tindrà lloc una concentració ciutadana davant de la Prefectura per reivindicar aquesta transformació, organitzada per diferents entitats. L’acte reivindicatiu també inclourà una exposició artística i activitats per exigir la seva transformació en un espai de memòria i justícia.
A la roda de premsa hi han assistit representants d’entitats memorialistes com l’Ateneu Memòria Popular, l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme, la Comissió de la Dignitat i l’ICAB.
