Les entitats antirepressives i independentistes Irídia, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, recorreran l’amnistia que el jutjat número 7 de Barcelona ha decidit concedir als 46 agents espanyols investigats per violència i brutalitat policial contra els votants de l’1-O a Barcelona. Les tres entitats, que exerceixen com a acusació en la causa judicial que aviat quedarà extingida arran de l’amnistia, ja van exigir que no s’apliqués la norma del perdó als policies espanyols; tanmateix, el magistrat instructor Francesc Miralles ha ignorat les seves demandes i ha considerat que els delictes dels quals s’acusa els agents són amnistiables.
Davant aquest escenari d’injustícia i d’incompliment de drets humans fonamentals per part dels agents de la policia espanyola, les tres entitats han anunciat a través d’un comunicat conjunt que recorreran la decisió del jutjat barceloní. Totes tres al·legaran que la brutalitat policial perpetrada pels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, tot recordant que amnistiar els actes investigats “implica una vulneració del mateix per part de l’Estat”.
Les entitats, que formalitzaran els recursos durant els pròxims dies, també denuncien la lentitud judicial durant tot el procediment, i assenyalen la gravetat que suposa el fet que, set anys després dels fets, “no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació“.
L’ANC, Irídia i Òmnium insisteixen en el fet que “la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial”. Així, posen l’accent en el fet que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè “poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants“, els quals “superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia“.
En la seva resolució judicial, el magistrat instructor justifica l’aplicació de l’amnistia als agents investigats pel fet que els actes investigats van ser “d’escassa duració individual, emmarcades en un objectiu policial definit”. El jutge afegeix que aquests actes “no van continuar un cop aconseguit l’objectiu, sense que es prolonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d’entrada i sortida dels diversos col·legis electorals”.
A més a més, argumenta que la majoria d’accions dels policies van provocar “lesions de no gravetat”, fet inclòs en el text de la llei d’amnistia. Amb tot, el magistrat diu que si la llei és clara a l’hora d’amnistiar delictes de lesions de fins a 5 anys de presó, també s’han d’amnistiar els delictes contra la integritat moral que no superen els 4 anys de presó.
