Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració internacional, han identificat un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del SARS-Co-V2, origen del coronavirus. El tractament es prova en 200 pacients amb covid-19 després de demostrar la seva eficàcia en minirronyons generats mitjançant tècniques de bioenginyeria a partir de cèl·lules mare humanes. S’ha desxifrat com el virus interacciona i infecta les cèl·lules del ronyó i s’ha identificat una teràpia dirigida a reduir la seva càrrega viral. La professora d’Investigació ICREA Núria Montserrat, que ha liderat el grup de l’IBEC, ha explicat que l’ús d’organoides permet reduir “dràsticament” el temps que es destina a provar un nou medicament en humans.
Publicacions recents han demostrat que per a infectar una cèl·lula, els coronavirus utilitzen una proteïna, denominada S, que s’uneix a un receptor de les cèl·lules humanes denominat ACE2 (enzim convertidor d’angiotensina 2). Aquesta unió s’ha detectat com a porta d’entrada del virus a l’organisme i per això evitar-la podria construir una possible diana terapèutica.
Seguint aquesta estratègia, els investigadors s’han centrat en entendre el paper del receptor ACE2 en oragnoides humans perquè mimetitzen en pocs mil·límetres moltes de les característiques del òrgans reals. L’estudi proporciona nous coneixements sobre aspectes clau del SARS-CoV-2 i les seves interaccions a nivell cel·lular, així com sobre com el virus pot infectar els vasos sanguinis i els ronyons.
A més del pulmó, aquest receptor també s’expressa en altres teixits, entre els quals hi ha el cor, els vasos sanguinis, l’intestí i els ronyons, cosa que explicaria la disfunció multiorgànica que s’observa en els pacients infectats. El fet que aquest receptor s’expressi fortament en els ronyons i que el virus es trobi en l’orina, és el que ha portat els investigadors a utilitzar organoides renals com a model de prova.
Seguint aquesta teoria, en primer lloc van demostrar que els organoides renals contenien diferents grups de cèl·lules que expressaven ACE2 de manera similar a la que s’observa en el teixit natiu i després van procedir a inferctar-lo amb SARS-Co-V2. Posteriorment van aplicar diferents teràpies, concloent que el hrsACE2 (ACE2 humà recombinat soluble”, un fàrmac que ja ha superat les proves clíniques de fase 1 (en voluntaris sans) i de fase 2 (en síndromes amb dificultats respiratòria aguda), inhibeix significativament les infeccions per SARS-Co-V2 i redueix la seva càrrega viral.
Montserrat ha apuntat que aquestes troballes són “prometedores com a tractament capaç d’aturar la infecció primerenca del nou coronavirus”.
En l’estudi hi han participat l’Institut Karolinska de Suència, l’Institute of Molecular Biotechnology de l’Austrian Academy of Sciences i el Life Sciences Institute de la Universitat of British Columbia, entre d’altres. La investigació s’ha publicat aquest dijous a la revista ‘Cell’.
