La plataforma International Trial Watch – Catalan Referendum Case ha presentat aquest dijous a Madrid el seu informe final sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que conclou que el judici va vulnerar de forma “massiva” els drets humans. En concret, segons la plataforma, es va infringir el dret al principi de legalitat penal, a la llibertat, a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica, a la reunió pacífica, a la participació política, a més del dret a un procés amb totes les garanties. L’informe s’ha elaborat fruit de la presència al judici de 62 observadors, 34 dels quals internacionals de 17 països diferents.
Segons les conclusions del document, el judici al Suprem va suposar una “violació dels drets humans” recollits per tractats i convenis ratificats per l’Estat i que formen part del seu ordenament jurídic intern. “Es tracta d’una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya”, assegura el document.
Així ho ha apuntat Anaïs Franquesa, representant del Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans. Franquesa ha afirmat que la sentència “trenca clarament el principi de legalitat penal” que implica que la Llei “no és previsible per als condemnats”. “Crida l’atenció que en 500 pàgines de sentència no s’arribi a descriure què és un ‘alçament'”, ha dit Franquesa, que recorda que els magistrats atribueixen als 9 empresonats delictes per aquest “suposat alçament” els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre del 2017.
Segons Franquesa, “el fonament de la condemna” és que un delicte de desobediència “passa a ser sedició per atiar la ciutadania a participar a les mobilitzacions”. La realitat, ha recordat, és que va ser una “mobilització pacífica” emparada en el “dret d’expressió i de manifestació” que no justifica la sentència de presó. “S’està criminalitzant el dret de protesta i violent el dret de reunió”, ha afirmat, i per tant “la sentència vulnera dreta fonamentals que afecten a tota la ciutadania”.
Belén de las Nieves Caballero (Asociación Libre de Abogadas y Abogados) ha recordat que aquest judici “no afecta només els líders independentistes” sinó “a l’exercici dels drets de reunió pacífica i d’expressió”. Segons Caballero “s’ha atacat un dels principis bàsics de qualsevol Estat de dret que és el principi de legalitat” perquè “s’ha fet quadrar un delicte com el de sedició amb conductes que simplement exercien el dret de manifestació pacífica”. Això, ha dit, afecta qualsevol altre tipus de moviment.
El president d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), Robert Sabata, ha denunciat que “s’han produït vulneracions molt clares” sobre el dret a tenir “un procés just”, començant pel fet que el judici “s’hauria d’haver generat a Catalunya” perquè els fets no tenien cap efecte a la resta de l’Estat. El tribunal, ha afirmat, va fer “una interpretació expansiva” de la seva competència i ha vulnerat a més el dret a “segona instància”. “En el fons els jutges no eren tercers, sinó part interessada” i existeixen “greus dubtes sobre la seva imparcialitat”, ha sentenciat abans de recordar també la pressió mediàtica i el fet que el president del Tribunal, Manuel Marchena, evités que es veiessin els vídeos que desmentien els testimonis de les acusacions, fet que va provocar “indefensió material”.
A més, segons Sabata, no només hi havia com a acusació popular “un partit feixista”, sinó que hi va haver un tracte discriminatori dels testimonis de les defenses i els de les acusacions. “Els testimonis de les defenses van ser tallats de manera recorrent pel tribunals i se’ls demanava per la seva ascendència ideològica”, mentre que quan les defenses preguntaven el mateix el tribunal ho tallava.
Cristian Servan (Defender a quien Defiende) ha destacat l’abast de l’informe elaborat per 29 organitzacions internacionals, mentre que l’advocada belga Mireille Jourdan ha denunciat la “criminalització de la protesta” per part del tribunal.
Segons les conclusions de l’informe, durant el judici “no van quedar demostrats ni l’alçament ni la pertorbació de l’ordre públic” i per tant “l’aplicació del delicte de sedició no té cap raó de ser, esdevé imprevisible i trenca el dret fonamental a la legalitat penal”. L’informe recorda que l’Estat ha vulnerat els tractats internacionals que “protegeixen el dret de tota persona a protestar, a organitzar protestes, a promoure-les i a parlar”. “En castigar penalment l’organització i promoció de protestes massives i pacífiques amb capacitat per pressionar les institucions s’està criminalitzant el dret de protesta i violant el dret de reunió i de manifestació pacífiques”.
L’informe parla també de la situació de Carme Forcadell, condemnada per “admetre a tràmit proposicions i resolucions parlamentàries sense fiscalitzar el seu contingut per preservar així a la institució parlamentària d’un govern dels jutges el lliure exercici del càrrec públic dels diputats i diputades”.
A més de les vulneracions als drets de reunió i d’expressió, els observadors internacionals conclouen que es van vulnerar diversos drets vinculats a un procés judicial just. Són el dret a tenir un jutge predeterminat i a la doble instància, a un jutge imparcial, a la pràctica de la prova, a un tracte igual a les parts, i a la llibertat pel que consideren que van ser “detencions arbitràries” dels líders independentistes.
Cuixart presenta recurs de nul·litat contra la sentència i critica la “parcialitat d’un tribunal polititzat”
Avui mateix, a més, l’equip d’advocats de Jordi Cuixart ha dit que la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O és fruit d’un tribunal “parcial i polititzat”, amb un biaix ideològic que “xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament”. Així ho ha alertat per a demanar que es declari nul·la la sentència que condemna el president d’Òmnium Cultural a nou anys de presó i d’inhabilitació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat on demana que es deixi sense efecte la sentència “desproporcionada” com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats. “Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació”, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. “Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular”, recorda Cuixart, “i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N”.
Salellas també retreu la vulneració del dret a tenir un jutge independent i imparcial. Entén que el tribunal presidit per Manuel Marchena tenia una posició ideològica concreta i prèvia sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya. Un “prejudici polític” a l’hora de dictar sentència que resulta “determinant”, com queda plasmat a la sentència: “el desenvolupament argumentatiu contra el dret a l’autodeterminació al qual dedica més de 20 pàgines el Tribunal Suprem en la sentència és expressió d’un posicionament polític”. De fet, critica el tribunal per impedir a les defenses fer posicionaments polítics, i alhora fer-ho en la sentència en sentit contrari. En el mateix sentit, recorda que el delicte de sedició és un delicte contra l’ordre públic, i per tant no hauria de tenir relació amb l’autodeterminació.
L’interrogatori com a testimoni de la filòsofa Marina Garcés, apunta l’advocat de Cuixart, és un dels exemples més clars de la politització dels jutges. En aquesta sessió, recorda, es van “filtrar opinions del tribunal pel que fa a l’estratègia” de defensa del president d’Òmnium. A més, considera que el Suprem no era l’òrgan competent per jutjar Cuixart, sinó que havia de fer-ho l’Audiència de Barcelona. Aquesta crítica també s’amplia pel fet que el tribunal no va habilitar un sistema de traducció simultània perquè els acusats poguessin declarar en català.
En l’escrit presentat, l’advocat de Cuixart denuncia la vulneració de la llibertat ideològica del president d’Òmnium, en tant que el tribunal condemna la dissidència i la defensa de l’acció política independentista. Segons argumenta, el Suprem va qüestionar obertament durant tot el judici les idees de Cuixart i de l’entitat que presideix, també vulnerant el dret a reunió i d’expressió.
Aquests drets, apunta, “són infringits per la valoració que fa el Suprem de fets com les intervencions en actes públics o l’emissió de tuits com a elements d’incriminació d’un delicte greu com és el de sedició”. Per això, Salellas demana que el tribunal reconegui que Cuixart va actuar emparat pels seus legítims drets.
La defensa de Cuixart també argumenta que no hi ha cap prova que justifiqui la condemna per sedició, que, a més, considera desproporcionada. Segons Salellas, la sentència no aporta elements que acreditin que es van impedir diligències judicials el 20-S a la conselleria d’Economia, que la policia havia d’utilitzar la força l’1-O, i que l’objectiu de les mobilitzacions era demostrar als jutges que a Catalunya havien perdut la seva capacitat jurisdiccional. La falta de proves, assegura l’advocat, vulnera la presumpció d’innocència de Cuixart i la resta d’acusats, i reitera que les conclusions del Suprem només poden provenir del seu propi prejudici o de les investigacions i conclusions de la Guàrdia Civil.
“La sentència no conté un apartat específic destinat a l’abordatge de la qüestió provatòria”, denuncia. Una “omissió” d’informació que és un indici clar de “vulneració del dret a la presumpció d’innocència”, i que demostra que la prova es va valorar amb “un interès que va més enllà del simple exercici de justícia d’un tribunal penal”, és a dir, amb un clar biaix polític. A això, Salellas suma altres vulneracions com la del dret fonamental al procés degut. Per exemple, sobre l’ordre dels interrogatoris, la denegació de preguntes, la impossibilitat d’exhibir vídeos, no poder consignar els motius de les protestes o no utilitzar la prova documental durant la fase testimonial.
A més, considera que part dels fets provats no se sustenten en cap declaració dels acusats, els testimonis o les proves documentals, sobretot pel que fa als fets de la Conselleria d’Economia el 20-S, sobre els quals la defensa de Cuixart diu que en cap moment es va alterar l’escorcoll. Per últim, considera que les penes imposades són desproporcionades.
