La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha presentat el full de ruta per aterrar l’informe Draghi i que ha de permetre a la Unió Europea competir amb la Xina i els Estats Units. En una roda de premsa celebrada aquest dimecres, la líder de l’executiu comunitari ha reconegut que el model de negoci europeu dels últims anys s’ha basat en “la mà d’obra barata xinesa, l’energia barata de Rússia i l’externalització parcial de la seguretat” i ha subratllat la necessitat que aquests dies “quedin enrere”. Al mateix temps, la dirigent alemanya ha assegurat que la millora de la competitivitat de la Unió passa per mantenir els objectius del Pacte Verd i ha identificat a la indústria neta com “una font d’oportunitats”.
Von der Leyen ha iniciat la seva intervenció identificant la Unió Europea com un territori “fort”, amb “àmplies” capacitats industrials, una mà d’obra “altament entrenada” i una de les economies més obertes i de major mida a escala global. “No obstant això, Europa també està sent frenada per les seves debilitats”, ha manifestat.
“[Amb la presentació del document] tenim un pla, un full de ruta i la voluntat política. Ara el que realment importa és la velocitat i la unitat; velocitat perquè el món no ens espera i és urgent accelerar, i unitat per implementar aquesta voluntat política”, ha dit, tot recordant que el Consell Europeu reunit el novembre passat a Budapest es va comprometre a donar “ple suport” a l’informe Draghi.
En la mateixa línia s’ha expressat el vicepresident d’Estratègia Industrial de la Comissió Europea, Stéphane Séjourné, qui ha identificat l’informe com la prova que el club comunitari viu “un canvi de mentalitat”. “El nostre objectiu és promoure un model basat en la descarbonització i respectuós amb els nostres valors, i crec que podem aconseguir-ho”, ha reivindicat.
Resum del document
El document presentat aquest dimecres per la Comissió Europea pretén ser el full de ruta perquè la Unió Europea impulsi tota una sèrie de legislacions per millorar la seva competitivitat. El text es basa ens els informes elaborats pels exprimers ministres italians Mario Draghi i Enrico Letta, que a mitjans de l’any passat van emetre les seves recomanacions sobre com hauria d’actuar la Unió per continuar sent un agent econòmic rellevant.
En el document -batejat per l’executiu com a ‘Brúixola Estratègica’- Brussel·les ha identificat tres pilars d’actuació de cara a la pròxima legislatura, que són la simplificació i la coordinació, la descarbonització i la reducció de les dependències i l’increment de la seguretat.
Si bé les mesures que proposa la Comissió Europea són encara poc concretes i no entren al detall de com es finançaran -l’informe Draghi reclamava una inversió extra de 800.000 milions d’euros cada any-, el text sí que estableix un calendari per a la presentació de noves propostes de cara els pròxims mesos.
Entre les accions més destacades, l’executiu comunitari planteja un tracte de favor a les empreses europees en la contractació pública, una estratègia que pretén respondre a l’eslògan “Amèrica primer” que tantes vegades ha defensat el nou president nord-americà, Donald Trump.
Una altra de les mesures rellevants passa per impulsar una plataforma de compres conjuntes de primeres matèries crítiques, una fórmula similar a la que va tirar endavant la Comissió Europea per adquirir gas de forma agregada per, d’aquesta manera, garantir el subministrament energètic i reduir la dependència de Rússia després de l’inici de la invasió sobre Ucraïna.
Tres pilars fonamentals
Dins el primer pilar -simplificació i coordinació- sobresurten mesures com la introducció d’una nova definició d’empresa, a cavall entre una pime i una gran companyia, per tal que les que encaixin dins aquest nou concepte -al voltant d’unes 31.000- puguin beneficiar-se de regulacions menys feixugues.
De fet, la reducció de la burocràcia és una de les grans ambicions de la Comissió Europea, que s’ha proposat retallar en almenys un 25% la càrrega informativa per a totes les companyies i en almenys un 35% la mateixa càrrega per a les pimes. Segons els càlculs de l’executiu, això podria comportar un estalvi de fins a 37.500 milions d’euros a l’any per al conjunt de les corporacions.
En paral·lel, Brussel·les també fixa per l’any 2026 la revisió de les línies de control sobre fusions, per afavorir la creació dels famosos “campions europeus”, la posada en marxa de noves eines de coordinació en camps com la infraestructura energètica o la intel·ligència artificial o el llançament d’una iniciativa per desenvolupar tecnologia quàntica.
Sobre aquesta qüestió, l’objectiu de la Comissió és continuar treballant per implementar la Unió de Mercats de Capitals i facilitar la mobilització d’una part dels 1,4 bilions d’euros que tenen els europeus tenen estalviats i immobilitzats. “No ens manca capital, sinó un mercat de capitals eficient”, ha assenyalat Von der Leyen.
Pel que fa a la intel·ligència artificial, la presidenta de la Comissió ha recordat que només una de cada set empreses europees utilitzen aquesta mena de tecnologies, un ús que es pretén incentivar a través d’iniciatives com la que tindrà el Barcelona Supercomputing Center com a participant. Vinculat a aquest pilar, la Comissió Europea també apunta que presentarà una llei per incrementar la despesa en recerca i desenvolupament fins al 3% del PIB.
Pel que fa a la descarbonització, l’executiu comunitari avança que aquest 2025 es presentaran iniciatives vinculades al suport públic per a les indústries, a la transició energètica en la mobilitat o a la reutilització de materials, posant especial èmfasi en les matèries primeres crítiques.
En aquest apartat, formacions com el grup dels socialdemòcrates han alertat que la proposta de Von der Leyen no presenta garanties sobre la preservació d’estàndards socials o els objectius del Pacte Verd Europeu. Preguntada per aquest tema, l’alemanya ha reiterat que la Unió Europea “manté el rumb” per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050 i ha reivindicat el bloc comunitari com a “líder” en el desenvolupament de tecnologies netes.
Sobre el darrer punt vinculat a la seguretat, Brussel·les fixa per aquest any la presentació d’un llibre blanc sobre el futur de la defensa europea, una proposta per a la compra conjunta de matèries primeres crítiques i subratlla la importància de continuar arribant a acords comercials amb socis “fiables”, tenint en compte el pes que tenen les exportacions en l’economia del bloc.
Breu menció a Trump
Durant la seva intervenció, Von der Leyen també ha estat novament preguntada per la relació entre la Unió Europea i els Estats Units arran de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. En aquest sentit, la líder de la Comissió Europea ha detallat que va parlar amb el magnat per telèfon després de la seva victòria i que, a hores d’ara, els seus respectius equips estan en contacte “com és habitual”.
Sobre una possible visita a Washington, Von der Leyen ha assenyalat que aquesta es produirà per “intensificar els contactes”, tot i que no ha volgut facilitar dates concretes.
