Manuel Marchena, canari de naixement i home de profundes conviccions espanyolistes i de posat castís, perd tota la seva autoritat, magnanimitat i grandesa cada cop que a la llista de testimonis hi apareix un català amb un cognom mínimament nostrat.
En aquest vídeo us hem fet un recull dels tres últims dies de judici farsa al Tribunal Suprem espanyol on el president de la sala s’ha embarbussat, inventat o castellanitzat alguns dels llinatges dels testimonis provinents del Principat que anaven desfilant.
Marchena evidencia així que Catalunya i Espanya són realitats paral·leles i països diferents. De fet, el cas extrem a l’hora de pronunciar un cognom va ser quan quasi es parteix la llengua en intentar dir el nom del diputat d’Esquerra, Ruben Wagensberg demostrant que quan es tracta d’un idioma que no és l’espanyol, s’estampa. De fet, al final del vídeo, per la comicitat que produeix, hi hem afegit l’intent de Marchena de pronunciar un cognom eslovè, sense dubte tot un repte.
