Fotografiar un assassinat no només pot no ser la prova definitiva del delicte sinó que se li pot girar en contra al fotògraf. Això és exactament el que li ha passat al periodista turc Abdurrahman Gök, autor de la fotografia que acompanya aquesta entrada, en la qual es veu al jove kurd Kemal Kurkut acabant de rebre l’impacte de la bala, que l’acabarà matant, provinent d’un membre de la policia turca. Aquesta escena és de l’any 2017 quan el jove estudiant universitari participava en la celebració de Newroz, a Diyarbakır, ciutat kurda de Turquia. Aquesta celebració, d’origen persa, se celebra coincidint amb l’equinocci de primavera, com a any nou.
Han hagut de passar cinc anys perquè s’hagi vist el cas a la justícia turca i el resultat, la sentència, té dues parts. La primera és l’absolució del policia turc autor del tret i la segona és la condemna del periodista turc Abdurrahman Gök, autor de la fotografia, a un any, sis mesos i vint-i-dos dies de presó per divulgar “actes terroristes”.
Ara ve quan Suècia i Finlàndia retornen a la Turquia d’Erdogan els activistes i polítics kurds que tenen refugiats com a moneda de canvi per poder entrar a l’OTAN. Les minories nacionals són sempre les que en surten perjudicades, sigui en l’àmbit intern dels Estats on són o, i això va essent cada cop menys novetat, sota el beneplàcit de les organitzacions supranacionals. Impunitat per a la policia i càstig als informadors: quan es posa en el mateix sac a Turquia i Espanya no és perquè sí.
