Nou ridícul d’Espanya davant de tots els països de la Unió Europea. El Gobierno veia com una oportunitat a favor seu la sortida del Regne Unit de la unió per a renegociar una “cosobirania” de Gibraltar malgrat l’oposició dels britànics i, sobretot, dels habitants del Penyal.
Malgrat tot, l’objectiu no només no s’ha aconseguit sinó que ha desencadenat en una sèrie de despropòsits que demostren que Espanya poc pinta en les relacions internacionals de la UE.
Primer de tot, les negociacions del Brexit no van comptar amb la participació d’Espanya i l’acord final no va agradar gens al Gobierno. En segon lloc, la resposta autoritària de l’Estat ha acabat amb amenaces dels britànics i amb l’estupefacció de la UE.
Un ridícul propi d’Espanya
En ple atac de frustració i ràbia, la diplomàcia espanyola va amenaçar, directament, tant a la UE com al Regne Unit que vetaria el Brexit si no es tenien en compte les peticions espanyoles sobre Gibraltar. Aquest atac de prepotència i fatxenderia lluny de ser una mesura de pressió ha esdevingut la riota europea. Resulta que el Brexit no s’ha d’aprovar per unanimitat (com sí, per exemple, l’entrada d’un nou Estat a la UE) sinó que s’ha de fer amb els vots dels Estats que sumin més del 65% de la població de la UE. Per tant, Espanya, que representa poc més del 9% de la població, no és decisiva.
