Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín han recorregut la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar la recusació del magistrat instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena. Els eurodiputats sostenen que Llarena és “manifestament incompetent” per decidir “sobre l’admissió a tràmit de la seva pròpia recusació” i subratllen que el cinquè intent d’apartar-lo del procés il·lustra “la manifesta parcialitat del magistrat”.
A la recusació es posava exemples de la “parcialitat grollera” de Llarena a partir d’escrits publicats pel jutge amb “arguments estrictament polítics” o fets com l’acceptació d’una distinció a la ultradretana Fundació Villacisneros per la seva actuació a la causa penal de l’1-O.
El recurs es refereix també a la conferència de Llarena que ha “desencadenat” l’última recusació, en la qual el magistrat “s’ha pronunciat, públicament, sobre elements que puguin arribar a resultar essencials en el present procediment”. Si això ja ho veuen suficient per provar la manca d’imparcialitat, afegeixen que les manifestacions superen la “crítica política” i “denoten una animadversió personal cap als recusants”.
“No correspon, per descomptat, al magistrat recusat, exercir de comentarista polític de l’activitat, també política, dels qui per ell es troben il·legalment processats, com de forma notòria va fer, novament, en la conferència de l’11 de setembre del 2023″, al·leguen.
El recurs recorda que en el transcurs d’aquella conferència Llarena va opinar sobre l’amnistia, un escenari que, “en cas de produir-se”, el magistrat “pot haver de valorar en el curs d’aquest procediment”. “El contingut de les manifestacions d’un magistrat és rellevant si afecte la matèria sobre la qual ha de pronunciar-se”, defensen.
