La Cambra Alta espanyola no serveix per a massa cosa. L’últim record recent que tenen els catalans sobre l’ús del Senado va ser per aprovar l’article 155.
Una cambra que no té una representació real de la territorialitat espanyola i que té un pes mínim en la gestió del dia a dia. Ja fa temps que, justament per això, el Senado s’ha convertit en una moneda fàcil pels governs espanyols de torn per a intentar seduir Catalunya. Fins i tot, els socialistes s’havien plantejat la possibilitat de traslladar-lo a Barcelona.
Davant la recentralització extrema emparada en la gestió de la pandèmia per part del Gobierno a les autonomies i la desaparició de la taula de diàleg Estat – Generalitat, ara l’executiu de Pedro Sánchez té pressa per a demostrar qe fa alguna cosa per a la reorganització territorial.
La vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, ha apostat per afrontar “com més aviat” la reforma del Senado, tot i que ha recordat que requereix àmplies majories perquè exigirà canvis en la Constitución, i ha assegurat que el PSOE defensa una cambra alta en què participin els governs autonòmics.
Calvo ha acceptat que la Cambra Alta sembla una institució “prescindible” com està passant davant aquesta pandèmia pel coronavirus, en què el Senat no té cap paper, ja que la comissió de reconstrucció la portarà al Congrés. Ha ressaltat la necessitat però de potenciar-lo com a cambra territorial quan es considera, com també s’ha mostrat aquestes setmanes, que és important la “cogovernança” amb les CCAA.
La vicepresidenta ha assegurat que el PSOE està “disposat” a afrontar el debat “com més aviat millor” i que li agradaria una càmera més semblant al seu equivalent alemany o austríac, en què els executius autonòmics estiguessin presents. Però una reforma d’aquesta profunditat exigirà canviar la Constitución, ha subratllat, i per tant “requereix majories importantíssimes”.
