El Gobierno donava per fet que la ministra d’Economia i Empresa espanyola Nadia Calviño seria la nova presidenta de l’Eurogrup. De fet, els mitjans espanyols havien assegurat que la presidència espanyola era possible per l’acumulació de suports de la candidata. Els últims dies, des de la Meseta s’assegurava que espanya tenia assegurats 7 dels 10 vots amb una majoria inapel·lable.
La realitat ha estat una bona plantofada al Gobierno i a Espanya, ja que serà l’irlandès Paschal Donohoe, ministre de finances del seu país, qui serà el pròxim president de l’Eurogrup.
Hi havia moltes reticències que la presidència caigués en mans espanyoles especialment ara que encara s’està negociant des de Brussel·les com ha de ser el pla europeu de rescat i ajudes per la pandèmia de la Covid-19. Tot i això, des de la caverna s’assegurava que França, Alemanya, Itàlia, Grècia i Portugal li donaven suport. Res més lluny de la realitat.
El vot ha estat secret i telemàtic i s’ha realitzat en dues voltes. La pífia no és nova: el 2015, el popular Luís de Guindos també va presentar-se i va fracassar en l’intent.
