La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa (CoE), Dunja Mijatovic, veu insuficient la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a “llei mordassa”, i el passat el 8 de febrer va demanar per carta al Congreso i al Senado més canvis per garantir la llibertat d’expressió, el dret d’assemblea i el dret dels refugiats a demanar asil a Espanya.
Mijatovic ha criticat que la reforma no contempli “modificar” les sancions per “desobediència”, “resistència” o “falta de respecte” als agents de la policia. De fet, la comissària de Drets Humans del CoE veu “alarmant” alt nombre de condemnes a l’estat espanyol contra manifestants per aquests delictes.
“Faig una crida als parlamentaris perquè revisin la Llei per donar claredat i previsibilitat, garantir la seguretat jurídica i evitar una aplicació arbitrària i desproporcionada que pugui repercutir en l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió a Espanya”, reclama.
La presidenta del Congreso, Meritxell Batet, i el president del Senado, Ander Gil García, han dit a Mijatovic que les seves peticions “es podran tenir en compte i ser valorades” en el debat sobre la reforma. “És un procés de revisió profund que constitueix una oportunitat per valorar l’adequació de la llei a les recomanacions rebudes des de diverses instàncies internacionals i nacionals”, afirmen en una breu resposta enviada el passat 10 de febrer.
L’executiu espanyol pretén modificar alguns dels aspectes de la Llei de Seguretat Ciutadana, impulsada pel govern de Mariano Rajoy el 2015. Per exemple, limitar l’ús de les pilotes de goma o permetre que es puguin gravar els agents durant una protesta.
Les queixes del CoE
Des del 2018 la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa apressa l’estat espanyol a reformar la llei mordassa. Si bé Mijatovic celebra que ja s’estigui revisant, adverteix que la proposta “no inclou canvis” en les disposicions “més perjudicials” per al dret a la llibertat d’expressió, de reunió, així com el dret a buscar asil a l’estat espanyol.
En primer lloc, Mijatovic retreu al legislatiu espanyol que no abordi l’ambigüitat de la llei, el que dona un “ampli marge de discrecionalitat a les forces de seguretat i permet la seva “aplicació arbitrària i desproporcionada”. En aquest sentit, lamenta que es continuïn imposant sancions als manifestants “per motius poc clars” i que el seu caràcter administratiu “dificulti” el seu recurs.
En segon lloc, des del CoE reclamen “modificar” les sancions per “desobediència”, “resistència” o “falta de respecte” als agents de la policia. “Un alt nombre de sancions s’han imposat per aquests delictes, molts en context de manifestacions i concentracions pacífiques”, subratlla la comissària de Drets Humans en la carta. A més, es queixa que els manifestants “encara poden ser sancionats si hi ha disturbis d’orde públic durant una protesta”, en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
“Els organitzadors d’una protesta no poden ser considerats responsables de les accions d’altres participants si no hi han participat explícitament o implícitament”, avisa Mijatovic.
Drets dels refugiats
Per últim, Mijatovic lamenta que la reforma “no introdueixi garanties clares contra la devolució (de demandants d’asil), incloent-hi el dret a sol·licitar asil, o contra les expulsions col·lectives”. Així, insisteix que els agents hauria de tenir “una guia clara i obligatòria sobre com actuar complint amb els estàndards internacionals de drets humans quan interceptin migrants” a Ceuta i Melilla.
