El Comitè de Llibertats de l’Eurocambra ha rebutjat debatre la proposta de VOX d’incloure els CDR a la llista d’organitzacions terroristes. Els membres del comitè han seguit així la recomanació dels coordinadors, que es van negar “per àmplia majoria”, segons fonts parlamentàries, a incloure-ho a l’agenda. Tanmateix, Vox va forçar ahir aquesta votació que ara ha tornat a perdre per 53 vots a favor, sis en contra i tres abstencions. En una intervenció abans de la votació, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha denunciat que Vox està intentant “obstaculitzar” la feina del comitè i ha defensat que “a Catalunya no existeix cap banda terrorista”.
“El que existeix a Catalunya és un malestar per una sentència injusta”, ha dit Riba. Al seu torn, l’eurodiputat del PP Javier Zarzalejos ha subratllat que hi ha “una investigació oberta a Espanya per terrorisme contra els CDR”.
Al setembre VOX va traslladar una pregunta al Consell de la UE, on seuen els estats, sobre la inclusió dels CDR a la llista d’organitzacions terroristes del bloc europeu. Com el Consell no va respondre dins el termini marcat, el reglament del Parlament Europeu permetia a la formació d’extrema dreta reclamar al comitè de Llibertats que es discutís aquesta qüestió.
Tanmateix, aquest pas requereix el suport del mateix comitè. Els coordinadors dels grups polítics dins aquest comitè van rebutjar majoritàriament incloure a l’agenda la proposta de Vox. Ara bé, el reglament també permet als eurodiputats exigir una votació amb tots els membres del comitè, i no només els representants de cada partit.
Resposta del Consell
Malgrat el retard, el Consell de la UE sí que va respondre a Vox sobre la seva petició d’incloure els CDR al llistat d’organitzacions terroristes. “El Consell no ha discutit la qüestió plantejada”, es va limitar a dir.
La llista en qüestió es revisa periòdicament pel Consell qui pot decidir incloure persones, grups o entitats basant-se “en les propostes presentades pels estats membres” de la UE o altres països de fora del bloc.
AMPLIACIÓ.- Pagaza (Cs) entrega a la UE un informe que acusa CDR i Tsunami de fer servir violència per crear un “estat identitari”
Maite Pagazaurtundua, eurodiputada de la Delegació de Cs al Parlament Europeu, ha lliurat a la Comissió Europea un informe on acusa els Comitès de Defensa de la República (CDR) i la plataforma Tsunami Democràtic de fer servir la violència per provar de crear un “estat identitari i ultranacionalista” a Catalunya.
L’informe, coordinat per Pagazaurtundua i amb el suport de Cs, es titula ‘Violència política i atacs a l’estat de dret per materialitzar un estat identitari a Catalunya’ i porta com a subtítol ‘CDR i Tsunami: organitzats per alterar l’ordre democràtic i la llibertat de consciència a Catalunya’.
En aquest document es denuncia que l’independentisme català mira de “construir il·legalment un estat identitari i iliberal” i que els CDR han sotmès a “assetjament i coacció social estratègics” els partits no separatistes, el poder judicial, les forces de seguretat de l’estat i mitjans de comunicació.
L’objectiu de Pagazaurtundua, vicepresidenta primera de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior del Parlament Europeu (LIBE), és donar a conèixer a les institucions europees la situació a Catalunya perquè puguin jutjar l’evolució del “nacionalisme identitari”.
És “imprescindible” explicar també les expressions de violència” que s’han produït en aquesta comunitat perquè “a Europa necessitem grans consensos al voltant de la defensa de l’estat de dret democràtic a Espanya”, ha declarat els periodistes a Brussel·les.
L’informe repassa els últims fets ocorreguts a Catalunya després de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del procés. En opinió de l’eurodiputada, aquests fets demostren que “el projecte secessionista català, en contra del que manifesten els seus promotors, no és pacífic, ni espontani, ni democràtic”.
Pagazaurtundua recorda a la Comissió Europea que més de la meitat dels votants a Catalunya no desitgen que aquesta sigui un estat independent, malgrat que el nacionalisme promou des de fa dècades “la minusvaloració i fins i tot fòbia, com la llengua espanyola”. “Des d’un punt de vista de l’opinió pública internacional, han aconseguit ocultar durant dècades una estratègia contrària al pluralisme ideològic i cultural”, afirma.
L’europarlamentària sosté que “la majoria” dels successius governs autonòmics han “estès una concepció hegemònica d’una única identitat acceptable, la ultranacionalista identitària -nacionalista o secessionista-, portadora d’una identitat excloent”.
