L’alto el foc a Gaza ha entrat en vigor aquest diumenge després ajornar-se tres hores pel retard en l’entrega del nom de les tres primeres ostatges que han de ser alliberades. El govern d’Israel ha confirmat que ha rebut la llista, que inclou els noms de Romi Gonen de 24 anys, Emily Damari, de 28, i Doron Steinbrecher, de 31. “D’acord amb el marc per a l’alliberament dels ostatges, l’alto el foc de la primera fase a Gaza entra en vigor a les 11:15 hores”, ha afirmat l’oficina del primer ministre israelià, Bejamin Netanyahu. En total, en la primera fase de l’alto el foc s’han d’alliberar 33 ostatges en mans de Hamàs, entre els quals hi ha també dos nens petits i ancians.
Israel i Hamàs posen a prova aquest diumenge un alto el foc fràgil després de més d’un any de guerra
L’alto el foc arriba finalment després de més d’un any de guerra des del segrest d’uns 200 ostatges per part de l’organització terrorista i d’uns consegüents atacs israelians que han deixat més de 44.000 morts. Durant la primera fase de l’alto el foc –que ha de durar sis setmanes– està previst que s’alliberin fins a 33 ostatges israelians, més de 700 presoners palestins i que es permeti l’entrada d’ajuda humanitària i combustible a Gaza.
Abans que comencés, l’alto el foc ja ha estat en perill. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va advertir dissabte que si Hamàs no els facilita “la llista d’ostatges que seran alliberats, com s’havia acordat”, no s’aturaran els atacs en territori palestí. A banda d’aquesta amenaça, Netanyahu ha vist com membres del seu propi govern s’oposen a l’alto el foc i la formació ultradretana Poder Jueu ha abandonat l’executiu en desacord amb l’aturada de la guerra.
Amb l’acord d’alto el foc Israel es compromet a deixar de bombardejar la Franja de Gaza, reobrir el pas fronterer estratègic de Rafah i permetre la reconstrucció de la infraestructura hospitalària, destruïda després de mesos de bombardejos. Entre els 33 ostatges israelians que seran alliberats hi ha dos nens de dos i cinc anys (Kfir Bibas i Ariel Bibas), tres ancians de més de 80 anys i deu dones. Per la seva banda, el Ministeri de Justícia d’Israel ha publicat una llista dels primers 95 presoners palestins que seran excarcerats en aquesta primera fase de 42 dies, alguns dels quals detinguts molt abans del 7 d’octubre de 2023.
En cas que la treva es consolidi, en una segona fase està previst que s’alliberin la resta d’ostatges israelians vius –soldats i homes menors de 50 anys– i que s’entreguin els cossos dels ostatges morts durant el captiveri. De moment, l’exèrcit israelià ha afirmat que a l’hora prevista activarà el dispositiu per rebre els ostatges i que els ha preparat suport físic i psicològic. També que seguirà operant “per assegurar la seguretat de tots els ciutadans israelians, particularment d’aquells en comunitats properes a la Franja de Gaza”.
L’acord per a l’alto el foc s’ha tancat aquesta setmana i ha d’entrar en vigor poques hores abans que Donald Trump assumeixi la presidència dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Tot i que el president sortint, Joe Biden, ha donat suport en tot el conflicte a Israel, n’ha criticat algunes decisions i ha reclamat repetidament un alto el foc. Trump és considerat més proper als nacionalistes i ultres israelians i, de fet, ja va moure l’ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem el 2018, en un gest per consolidar les reivindicacions israelianes sobre la ciutat en disputa. De fet, la premsa israeliana dóna per fet que si s’ha de trencar l’alto el foc i continuar els atacs Israel seguirà tenint el suport dels EUA.
El conflicte entre israelians i palestins ve de llarg però es va agreujar la tardor de 2023 pel segrest d’unes 200 persones per part de Hamàs. Israel va respondre-hi amb una guerra total sobre Gaza que ha matat més de 44.000 palestins i ha desplaçat forçosament més d’1,9 milions de persones, segons estimacions de l’ONU. Durant els atacs s’han bombardejat hospitals, combois humanitaris i altres infraestructures clau per a la vida dels palestins atrapats a la Franja de Gaza, la qual cosa ha provocat rebuig internacional i una causa oberta al Tribunal Penal Internacional per possible genocidi.
