La Unió Europea debatrà la petició de l’Estat espanyol de fer oficial la llengua catalana a la UE el pròxim 12 de desembre, quan tindrà lloc la reunió del Consell de la UE en què pot tractar-se aquesta qüestió, i l’última en què Espanya ostentarà la presidència rotatòria de l’ens. Malgrat les múltiples reunions celebrades per abordar la proposta, aquesta es troba paralitzada, ja que l’Estat espanyol no s’ha escarransit per a convèncer els estats més dubtosos, com ara Finlàndia, Letònia o Lituània, ni tampoc els que no s’havien pronunciat sobre la qüestió.
Fins ara, el Consell de la Unió Europea ha celebrat tres reunions per a debatre la proposta de fer oficial el català, el basc i el gallec dins la UE, una reclamació històrica dels partits independentistes que el PSOE va comprometre’s a fer realitat a canvi del seu suport en la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats. La primera trobada va tenir lloc el passat 19 de setembre; tanmateix, va topar-se amb els dubtes de Suècia i Finlàndia, així com amb peticions d’informació sobre les conseqüències legals i financeres d’aprovar la mesura. Tot i que va ser un “debat constructiu”, els ministres d’afers exteriors europeus van optar per ajornar la votació fins a tenir més informació.
Els socis europeus van instar el govern espanyol a demanar un informe als serveis tècnics del Consell de la UE sobre les implicacions legals i financeres d’aprovar l’oficialitat de les tres llengües, i el mateix ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va apuntar que es crearia un grup de treball per abordar-la a nivell tècnic, el qual es desconeix si s’ha arribat a posar en marxa.
La segona reunió va celebrar-se el 24 d’octubre, i malgrat l’optimisme amb què el ministre espanyol José Manuel Albares afrontava la cita, la història va repetir-se de nou. L’Estat espanyol, com de costum, no havia fet els deures, i va ser incapaç de convèncer els socis europeus de votar a favor de la mesura, tot i les accions d’entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, o el mateix Govern de la Generalitat. Amb tot, el Consell de la UE va emplaçar els ministres d’exteriors a celebrar una tercera reunió, la qual va tenir lloc el passat 15 de novembre.
Per a sorpresa de ningú, la tercera reunió, celebrada el 15 de novembre tampoc no va servir per a resoldre la qüestió. Entremig de les dues reunions, l’Estat espanyol va resoldre crear una proposta a mida amb l’especificitat del règim lingüístic espanyol, per evitar així que altres llengües minoritzades i/o minoritàries de la UE poguessin emprar el cas del català com a exemple per a les seves pròpies reclamacions. La nova proposta, tot i el temps que havia tingut l’Estat espanyol per a treballar-la, va arribar la nit abans de la reunió escrita únicament en castellà. Això va propiciar les queixes d’estats com Finlàndia, i que la qüestió es despatxés en tan sols dos minuts.
Ara, la nova reunió ha quedat agendada pel 12 de desembre, en el que serà l’última oportunitat de l’Estat espanyol per a demostrar que compleix la seva paraula. Caldrà veure la reacció dels partits independentistes, amb qui el PSOE s’havia compromès a aconseguir l’oficialitat del català abans de la investidura de Pedro Sánchez, si finalment els països de la UE rebutgen la proposta. Cal destacar, d’altra banda, que Espanya mai fins ara havia demanat l’oficialitat del català, tot i haver afirmat diverses ocasions que sí que ho havia fet.
