La fiscalia ha reclamat al Tribunal Suprem que declari la seva competència per revisar els recursos contra l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari als presos independentistes perquè es tracta d’un “tercer grau encobert”. En un escrit signat pels quatre fiscals del judici de l’1-O, el ministeri públic considera, ja que la concessió d’un tercer grau seria revisable pel tribunal sentenciador, correspon a la sala segona del Suprem decidir sobre els recursos. Els fiscals argumenten que “els efectes derivats de l’aplicació d’aquest precepte no són diferents dels que comporta la concessió del tercer grau”, fet que situen “en l’òrbita del frau de llei”. També creuen que es busca “alterar la decisió condemnatòria de la sentència”.
Els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena es pronuncien sobre si el Suprem ha de ser competent per resoldre un recurs d’apel·lació contra l’aplicació del 100.2 als presos independentistes després que el jutjat de vigilància penitenciària de Lleida determinés que havia de ser el tribunal sentenciador qui resolgués sobre una interlocutòria seva que acceptava aquestes mesures per a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. En canvi, el jutjat de vigilància penitenciària que ha avalat el 100.2 per als presos que estan a Lledoners o a Puig de les Basses han establert que els recursos s’han de presentar davant de l’Audiència provincial corresponent.
Els mateixos fiscals del Tribunal Suprem admeten que aquesta qüestió és controvertida (el mateix fiscal de Lleida va enviar el recurs a l’Audiència provincial tot i la decisió del jutge) i que hi ha resolucions judicials en un sentit o en un altre. Els fiscals del Suprem demanen a l’alt tribunal espanyol que fixi una “doctrina unificadora”, tot remarcant que la decisió que prengui sobre Forcadell “pot afectar a interns” de la mateixa causa. A més, remarquen que, si assumeixen la competència, l’aplicació del 100.2 no seria d’execució immediata, sinó que hauria de quedar en suspens fins que sigui ferma si s’està complint una pena superior a cinc anys i suposi l’excarceració del pres.
Els fiscals consideren que la utilització del 100.2 que s’està fent en aquests casos té com a finalitat “variar el signe” de la sentència. Argumenten que aquest mecanisme té “una fórmula excessivament àmplia” i amb un “alt grau de discrecionalitat que genera un risc d’arbitrarietat”. En el cas dels presos independentistes, constata que es van atorgar aquestes sortides “als pocs mesos” de la fermesa de la sentència i “pocs dies després de ser classificats en segon grau, a tots ells, sense excepció”.
El ministeri públic qualifica de “cridaners” els programes de tractament que emparen l’adopció del 100.2. “La reinserció dels delictes comesos no passa per tenir cura de familiars, acudir a voluntarietat, portar l’anterior vida laboral o difondre en classes les pròpies idees”, han avisat, sinó per programes de reinserció per “inculcar el respecte a la Constitució i a les lleis, com a principi bàsic i inderogable d’un estat democràtic i de dret”.
La fiscalia considera que la política penitenciària que s’està aplicant està dirigida “no tant a la seva rehabilitació” com a “alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment efectiu”. De fet, citen declaracions de la consellera de Justícia, Ester Capella, “recordant que és una anomalia que els presos i preses polítiques estiguin a la presó”.
