Abans de la nit de Reis del 2020, el PSOE aconseguia tancar un acord d’investidura exprés (hi havia encara dos mesos de marge fins a convocar unes terceres eleccions) amb Esquerra i així formar el primer Gobierno en coalició de la història d’Espanya amb la promesa de tornar el conflicte català a la política i treure’l de la justícia.
Durant la campanya electoral, Pedro Sánchez es va mostrar molt intransigent amb els independentistes arribant, fins i tot, gallejar assegurant ell faria portar Puigdemont a Espanya per ser jutjat. En una entrevista va arribar a exclamar que la Fiscalia espanyola depenia d’ell, és a dir, del Gobierno, i que usaria la institució judicial per a perseguir l’independentisme. Unes declaracions que va haver de matisar degut a demostrar fefaentment la nul·la separació de poders de l’Estat.
Unes declaracions que prenien tot el sentit del món quan es va nomenar la nova fiscal general de l’Estat, l’exministra socialista Dolores Delgado, una decisió molt criticada.
Doncs bé, tenint clar que la Fiscalia depèn dels socialistes i un cop pactada la investidura, tot apuntava que l’ens judicial rebaixaria el to contra l’independentisme i desacceleraria la judicialització contra Catalunya. Res més lluny de la realitat. La Fiscalia amb només aquest primer mes de Gobierno de Sánchez, ha demostrat que segueix els postulats de l’unionisme més intransigent i recalcitrant i us en posem alguns exemples:
1- Petició de presó per Tamara
La Fiscalia de Pedro Sánchez ha demanat una pena de set mesos de presó i inhabilitació especial per l’exercici del dret de sufragi durant la condemna a l’activista innocent Tamara Carrasco en considerar que ha comès un delicte d’incitació de desordres públics. L’escrit acusa Carrasco d’haver enviat un missatge de veu a través de WhatsApp on “impartia directrius per accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa de 2018”.
2- Denega el permís a Cuixart
Avui mateix s’ha afegit un altre greuge a la llista: La Fiscalia s’ha oposat a la concessió d’un permís penitenciari de 72 hores per a Jordi Cuixart perquè el considera “prematur” i per “manca de penediment” del president d’Òmnium. El ministeri públic argumenta que atorgar permisos “excessivament anticipats” no compleixen amb l’efecte “d’intimidació al conjunt de la societat” i al propi condemnat per dissuadir-los de cometre “delictes greus, com és aquest cas”. La fiscalia també remarca que Cuixart “no ha fet cap programa de tractament”. La junta de tractament de Lledoners va acordar el 24 de gener un permís de 72 hores per a Cuixart que haurà de ratificar el jutjat de vigilància penitència. Cuixart ja va gaudir d’un permís de 48 hores aprovat pel Servei de Classificació de la Generalitat.
3- Manté l’acusació per rebel·lió contra Trapero fins al final del judici
La Fiscalia també no ha descartat l’acusació per rebel·lió al major Josep Lluís Trapero, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general dels Mossos Pere Soler, tot i que la sentència del Tribunal Suprem va condemnar per sedició els presos polítics del Govern. Tot apuntava una rebaixa de peticions després de la resolució del judici farsa, però ni així.
4- Demana al Parlament la documentació per a querellar-se contra Torrent
La Fiscalia Superior de Catalunya està a l’espera de rebre còpia de documentació reclamada a la Secretaria del Parlament per decidir si obre noves diligències d’investigació per presumpta desobediència del president de la Cambra catalana, Roger Torrent, i altres membres de la Taula per la tramitació de resolucions a favor de l’autodeterminació i la reprovació de la Monarquia.
5- Els Mossos d’Esquadra censuren per ordre de la fiscalia espanyola la pancarta amb Felipe VI cap per avall
Els Mossos d’Esquadra van retirar fa un parell de setmanes per ordre de la Fiscalia la pancarta en contra del rei Felipe VI que un grup de desconeguts ha penjat cap per avall a la plaça Major de Vic. El cartell, d’uns set metres de llargada, estava penjat des d’una grua d’obres que hi ha situada en aquest punt i, en ell, s’hi podia veure la imatge del monarca cap per avall i el lema ‘No tenim rei’.
6- Al·lega que el Tribunal Suprem és l’únic competent per demanar el suplicatori de Puigdemont i Comín
Tot i els precedents que demostren que el suplicatori l’ha de demanar el Gobierno, la Fiscalia no baixava del burro tot i el recurs presentat per les defenses de Puigdemont i Comín. La fiscalia va al·legar, davant del recurs interposat contra la petició de suplicatori al Parlament Europeu que el Tribunal Suprem és l’únic competent per a demanar aquest suplicatori.
7- Reitera que Junqueras no pot exercir d’eurodiputat i rebutja plantejar una nova qüestió prejudicial al TJUE
També contra qui ha permès el Gobierno, la Fiscalia no té pietat. El ministeri públic va demanar al Tribunal Suprem que confirmés que Oriol Junqueras va perdre la condició d’eurodiputat quan va ser condemnat per sentència ferma i que desestimi el recurs de súplica presentat per la defensa del líder d’ERC. En un escrit fet públic la Fiscalia també argumentava que no és procedent plantejar una nova qüestió prejudicial i considera “forassenyada” la petició de la defensa de Junqueras. La fiscalia reitera que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va reconèixer la immunitat de Junqueras com a eurodiputat des del moment en què va ser proclamat electe, no podia tenir impacte en el líder d’ERC perquè ja no estava en presó preventiva. Segons el ministeri públic, els efectes de la sentència “no poden estendre’s ni portar-se més enllà dels seus termes literals” ni aplicar-se a “supòsits diferents”.
8- La cirereta: Demana absoldre dos dirigents de Vox a Barcelona
Fins i tot la Fiscalia ha demostrat estar de part. El 17 de gener la Fiscalia demanava absoldre dos actuals dirigents de Vox a Barcelona, Mònica Lora i Joan Garriga, i a altres 11 persones, entre elles a Josep Anglada, expresident de Plataforma per Catalunya (PxC), processades per un presumpte delicte d’incitació a l’odi per haver repartit propaganda contra els immigrants musulmans en diverses poblacions durant les eleccions municipals de 2011. Per contra, l’acusació particular, que exerceix el lletrat Hilal Tarkou en nom de l’associació Watani, demana per a cada un d’ells quatre anys de presó.
