El Gobierno “més progressista de la història” ha aprovat un decret que modifica “l’estructura i el funcionament” de la Casa Real i que permetrà que el Tribunal de Cuentas auditi els seus comptes. Fins aquí sona bé, però cal desgranar aquesta suposada reforma per veure l’engany.
L’auditoria d’aquest polèmic tribunal serà limitada i sense el control del Congreso que sí que tenen altres organismes de l’Estat. Com explica eldiario.es, la redacció del reial decret apunta a una fiscalització de mínims, ja que especifica que estarà subjecta “a les especialitats que venen imposades pels principis establerts en el títol II de la Constitució Espanyola i, en particular, per les previsions contingudes en els seus articles 56 i 65”. Aquests apartats són els dedicats a la inviolabilitat del cap de l’Estat i a la seva llibertat per a repartir els fons que li arriben dels Pressupostos Generals de l’Estat.
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ja penjava la medalla al seu executiu per “l’exemplaritat” i la “transparència” que això portarà a la Casa Real; tanmateix, apartant aquest procés del Congreso i renunciant a l’eliminació de la inviolabilitat del monarca.
Per acabar-ho d’adobar, la nova norma tampoc no reflecteix el veritable cost de la monarquia espanyola per a les arques públiques. Els PGE de 2022 marquen un pressupost de 8,43 milions d’euros, però la xifra oculta les despeses de la seguretat i la conservació d’instal·lacions utilitzades, un fet que, com a mínim li suma 14 milions d’euros extra.
Un element clau és la partida dedicada a Patrimoni Nacional, que assumeix funcions de la Casa Real —especialment la contractació del personal— i la vida de Juan Carlos I a Abu Dhabi. No és de sorprendre, per insultant que sigui, que Felipe VI tregui pit i presumeixi de la seva “capacitat d’estalvi” del 90% del seu salari.
