Junts per Catalunya i Esquerra mantindran els escons de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras buits a l’espera de com avança el seu cas als tribunals europeus. Segons confirmen fonts de tots dos partits independentistes a l’ACN, de moment no es plantegen un altre escenari en què es designi cap substitut. Des de JxCat estan “convençuts” que se’ls reconeixerà com a eurodiputats “tal com els ha votat la gent” i resten a l’espera que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï sobre la demanda interposada per Puigdemont i Comín. Al seu torn, des d’ERC confirmen que l’escó de Junqueras seguirà buit i “lluitaran” perquè el pugui ocupar.
La justícia europea també ha de pronunciar-se sobre el cas del líder d’Esquerra arran de la consulta que li ha traslladat el Suprem sobre la seva immunitat.
Fonts de l’Eurocambra asseguren a l’ACN que la legislació espanyola preveu que si es designen substituts per als tres polítics la llista “corre” i no podrien tornar a ser admesos en un futur.
Actualment el parlament compta amb 747 eurodiputats, en lloc de 751, per l’absència dels tres eurodiputats catalans i un de danès, que encara ha de designar un substitut. Així, l’única europarlamentària d’un partit independentista de Catalunya és ara per ara Diana Riba (ERC).
Davant la impossibilitat de recollir l’acta i exercir malgrat haver estat escollits, Puigdemont, Comín i Junqueras han presentat diferents vies de recurs però tots dos casos són ara en mans del Tribunal General de la UE.
Experts en dret europeu consultats per l’ACN ja han coincidit en què el més probable és que el tribunal amb seu a Luxemburg qüestioni si el dret a la representació política està per sobre dels requisits que imposa Espanya per ser eurodiputat, com ara la promesa de la constitució espanyola davant de la JEC.
La Junta Electoral ja va declarar a finals de juny els escons de Puigdemont, Junqueras i Comín com a ‘vacants’. Els seus noms no van ser inclosos la llista d’eurodiputats “electes” transmesa per les autoritats espanyoles a l’Eurocambra, que constava de 50 noms amb indicació del partit o coalició corresponent.
Més tard, el Parlament Europeu va rebre una segona indicació amb el nom de Josep Borrell, que va prometre la constitució més tard en no poder-ho fer el dia 17 de juny.
