Les quotes de poder entre el PSC i PSOE són un clàssic sempre que el socialisme espanyol ha de formar govern a Espanya. En aquesta ocasió a més, es van intensificar quan el Gobierno d’Espanya havia de ser de coalició, per primera vegada en la seva història, amb Unidas Podemos.
Després dels resultats electorals i en plenes negociacions amb ERC, Pedro Sánchez començava a idear el seu executiu. Segons explica el diari Independiente, la seva primera opció va ser oferir el ministeri d’Exteriors a Miquel Iceta. Un canvi de català per català i, sobretot, de to, ja que Iceta dista molt de l’estil (potser no tant en la manera de pensar) de Josep Borrell.
Iceta, que segueix amb la intenció de ser el presidenciable a les següents eleccions catalanes, va refusar l’oferta i, fins i tot, segons el mitjà citat, va vetar la segona opció que Sánchez sospesava: fer ministra d’exteriors Teresa Cunillera, actual delegada del Gobierno a Barcelona.
Davant la negativa, finalment, el PSC es va quedar amb un ministeri petit Sanitat, ja que moltes comunitats autònomes en tenen les competències, però a canvi Iceta va poder col·locar la seva mà dreta al PSC, Salvador Illa.
