Finlàndia ja és membre de l’OTAN. L’aliança ha conclòs aquest dimarts el procés d’adhesió del país, després que Hèlsinki demanés al maig de l’any passat l’entrada. La sol·licitud de Finlàndia, així com la de Suècia, feta alhora, deixava enrere la política de no-alineament en el marc de la invasió russa d’Ucraïna. Amb la incorporació de Finlàndia com a aliat número 31, l’OTAN té ara el doble de frontera amb Rússia, ja que Finlàndia té més de 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia. A diferència de la petició d’entrada finlandesa, la sueca continua bloquejada per part de Turquia i Hongria.
El camí de Hèlsinki cap a l’adhesió a l’OTAN ha durat menys d’un any i l’entrada del país coincideix amb l’aniversari de la fundació de l’aliança. L’adhesió s’ha formalitzat aquest dimarts quan el ministre d’Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, ha entregat els documents per a l’ingrés al secretari d’estat dels Estats Units, Antony Blinken. Un cop dins de l’OTAN, Haavisto ha afirmat que ara l’aliança té “una tasca important” per aconseguir també l’entrada de Suècia.
Ja com a membre de l’aliança, Finlàndia ha de decidir encara si vol que es despleguin tropes de l’OTAN en el seu territori. A l’arribada a la reunió de ministres d’Exteriors de l’aliança, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit que encara no s’ha abordat aquesta qüestió amb el país. El noruec ha indicat que el possible desplegament de tropes no ha estat una de les qüestions que s’hagi tractat en les converses prèvies a l’adhesió.
L’OTAN té desplegades tropes de combat multinacionals en tots els països del franc oriental, entre els quals hi ha Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, Eslovàquia, Romania, Hongria i Bulgària. “És una decisió finlandesa. No hi hauria tropes de l’OTAN sense el seu consentiment”, ha indicat Stoltenberg.
