Experts europeus en competència i mobilitat admeten a l’ACN que cal regular els VTC però qüestionen el decret llei del Govern. L’advocat especialitzat en temes de transport Benoit Le Bret defensa que “calen restriccions i llicències de conductor per accedir al mercat VTC” però titlla les mesures proposades a Catalunya de “restrictives i desproporcionades”. A més, considera que arreu d’Europa hi ha “millors solucions” que la sortida que s’ha acordat en els darrers dies amb el taxi. En una línia similar, l’investigador Zachary Kilhoffer, del Center for European Policy Studies (CEPS), creu la inclusió d’un temps obligat de reserva “destrossarà” la indústria dels VTCs. “Si s’aplica la nova regulació no hi ha cap motiu perquè Uber es quedi a Espanya”, rebla.
Igual que Kilhoffer, l’advocat tampoc no veu “justificable” que s’obligui a la precontractació de vehicles com Uber o Cabify i carrega contra la prohibició de permetre’n la geolocalització. “Si Europa ha invertit bilions en el programa Galileu, per què s’hauria de prohibir, no només als VTCs, sinó als ciutadans, veure si hi ha cotxes disponibles a través de la geolocalització?”, reflexiona. “No és just ni legal ni està en l’interès del servei públic”, conclou l’advocat.
De fet, tant Kilhoffer com Le Bret coincideixen a criticar el decret llei del Govern, no només perquè el consideren massa dur amb els VTCs, sinó també perquè, diuen, perjudica els consumidors. “La manera en què s’ha resolt no és la correcta”, lamenta l’investigador del CEPS, que ha seguit de prop el cas d’Uber i plataformes similars.
Amb tot, també entén que hi ha diversos factors a tenir en compte i que “els interessos de la llibertat dels treballadors, la tria pels consumidors i alhora mantenir els drets de tots els treballadors són interessos que competeixen”.
El taxi es reivindica com a “servei públic”
Al seu torn, el lobby europeu del taxi, Taxi European Alliance (TEA) reitera a l’ACN la “necessitat de reconèixer i protegir el taxi com un servei públic i crear un camp de joc tant per a taxis com per a vehicles de transport de passatgers”. “Una regulació que permeti als taxis operar com un servei d’interès econòmic general és fonamental”, exigeixen.
“No he sentit mai l’argument dels taxis de considerar-los com un servei públic però és interessant, certament el dret a la mobilitat s’emmarca en la legislació europea”, assegura Kilhoffer.
Una regulació comuna a la UE?
La manca d’una legislació a la UE “específica” aplicable al transport de passatgers amb cotxe permet diferències en les condicions dels taxistes o els VTCs en els estats membre, fet que afavoreix o perjudica els consumidors. Uber i altres grans plataformes, diu Kilhoffer, estan “evitant” alguns costos i ho estan fent de manera “efectiva”.
“Si això és massa problemàtic per als treballadors, la societat o la competència, llavors hauria de ser legislat” a nivell comunitari, conclou. “Aquest és un dels grans reptes amb la legislació de la UE, és la qüestió clau, no hi ha dubte”, afirma en declaracions a l’ACN.
A diferència dels Estats Units, d’on prové precisament Uber, a Europa hi ha “més protecció per als treballadors” i això és “una gran diferència”. “Per descomptat hi pot haver legislació a nivell europeu que adreci aquest problema”, conclou Kilhoffer, advertint que els polítics “han de ponderar seriosament les conseqüències d’aquest tipus de regulacions”.
A Brussel·les, explica Le Bret, utilitza tant el taxi com l’Uber -a Bèlgica són legals i tots dos requereixen llicència- i està “content” que existeixin, ja que considera que els dos serveis tenen avantatges. “Tots dos tenen un mercat i per mi, com a usuari, la mobilitat ha millorat gràcies a això”, destaca.
Què diu la Comissió Europea?
Actualment no hi ha cap legislació específica sobre el sector però Zachary Kilhoffer vaticina que el debat a Europa acabarà arribant tard o d’hora perquè els principals problemes sorgits amb Uber estan relacionats amb temes com “els drets dels treballadors” o “la seguretat dels consumidors”.
Tot i mantenir-se al marge de la situació entre el taxi i els VTCs a Catalunya, la Comissió Europea detaca que “d’acord amb els Tractats, les restriccions a la llibertat d’establiment dels proveïdors de serveis han d’aplicar-sense discriminació per motius de nacionalitat i han d’estar justificades per raons imperioses relacionades amb l’interès general”. A més, les raons, diuen, han de ser “apropiades” per assegurar l’assoliment de l’objectiu perseguit i “no poden anar més enllà del necessari per aconseguir aquest objectiu”.
