Més de 64 milions de turcs tornen a estar aquest diumenge cridats a les urnes per decidir en segona volta qui serà el president del país els pròxims cinc anys. Després que cap dels candidats assolís el 50% dels vots necessaris en els comicis que es van celebrar el 14 de maig, la disputa per la presidència es juga entre l’actual president, Recep Tayyip Erdogan, i el candidat opositor Kemal Kiliçdaroglu. Els gairebé 192.000 col·legis electorals obriran a les vuit del matí, hora local, i tancaran a les cinc de la tarda. Es preveu que la participació sigui alta després que en les eleccions del 14 de maig se situés en el 87,04%, en un 88,9% a Turquia i un 49,4% des de l’estranger. Hi ha més de 3,4 milions de turcs que voten des de l’estranger.
En la primera volta, Erdogan va aconseguir el 49,5% dels vots, dos milions i mig més de paperetes més que Kiliçdaroglu, que va tenir el 44,9% dels suports. Ara, en la segona volta, ambdós candidats s’han llançat per als vots dels ciutadans que van optar per altres candidats en la primera volta, com l’ultradretà Sinan Ogan, que va quedar en la tercera posició.
Erdogan parteix com a favorit després d’haver-se imposat en la primera volta, contràriament al que apuntaven les enquestes, que donaven un lleuger avantatge al candidat opositor. A més, de cara als comicis d’aquest diumenge, Sinan ha demanat als seus votants –uns tres milions- donar suport a l’actual president, la qual cosa situa Erdogan encara en una millor posició. En cas de victòria, Erdogan, que fa dues dècades que ocupa la presidència del país, s’asseguraria ocupar el càrrec cinc anys més.
En el cas de Kiliçdaroglu, és el candidat d’una coalició de sis partits, tot i que ell és el president del CHP, partit del considerat fundador de la Turquia moderna, Mustafa Kemal Ataturk. La campanya de Kiliçdaroglu per a la primera volta es va centrar en la promesa d’un restabliment democràtic al país després de la deriva autoritària d’Erdogan, però en les últimes dues setmanes ha anat a buscar el votant nacionalista en un intent de superar l’actual president en les urnes. Per exemple, ha promès retornar refugiats que es troben a Turquia.
En clau interna, el candidat que sigui elegit president haurà de gestionar la crisi econòmica que viu el país, especialment pel que fa a l’augment del cost de la vida. La inflació va arribar al 85% l’any passat i la lira turca ha caigut a una dècima part del seu valor davant el dòlar en l’última dècada. De fet, l’economia i el cost de la vida han estat dels temes centrals de la campanya.
Ara bé, les eleccions també són clau per definir la política exterior del país. Ankara és membre de l’OTAN i manté bloquejada l’adhesió de Suècia a l’aliança. També està en joc quina serà la relació de Turquia amb la Unió Europea i els Estats Units, que amb Erdogan cada cop ha estat més tensa. També es definirà la relació del país amb Rússia en plena invasió d’Ucraïna.
